General


  • La relació de Bernat de Bransi amb Sant Jeroni de la Vall d’Hebron

    BERNAT DE BRANSI  La relació de Bernat de Bransi amb Sant Jeroni de la Vall d’Hebron ens ve predeterminada perquè ell va ser qui va contestar el qüestionari de Francisco de Zamora sobre el terme municipal d’Horta l’any 1789. Bernat de Bransi demostrà tenir en el seu escrit un profund coneixement de l’indret i parlà…


  • FONT TENEBROSA (ANTIGA)

      Construcció de grans dimensions formada per un gran dipòsit mig soterrat de planta rectangular i amb coberta de volta. A mitjana alçada d’una de les parets laterals del dipòsit hi ha un forat on devia estar el tub per on sobreeixia l’aigua. Està a prop del km 2 de la carretera de l’Arrabassada. Coordenades:…


  • FRANCESC CARRERAS CANDI I SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

      Francesc Carreras Candi a la seva obra monumental Geografia de Catalunya, i més concretament al volum dedicat a la Ciutat de Barcelona, parla en distintes ocasions del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. El conjunt de la obra dirigida per Carreras Candi, consta de sis volums editats entre els anys 1908 i 1918,…


  • SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON SEGONS L’ARMORIA DE JAUME JOAN VILA

    Jaume Joan Vila fou l’autor d’aquest magnífic tractat d’Armoria escrit durant el primer terç del segle XVII. Prevere barceloní d’origen empordanès, fou historiador i un reconegut heraldista. Va fer donació de la seva biblioteca al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on  d’acord també amb la seva darrera voluntat hi fou enterrat. La desamortització…


  • EL CELLERER DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

    La importància que tenia el monjo cellerer dins l’estructura d’un monestir queda ben manifesta a tenor dels gran nombre de responsabilitats que recauen en la seva persona. Administrar i gestionar les terres i conreus, les bèsties dels corrals, controlar les vendes dels productes romanents i l’adquisició de nous. Gestionar, administrar i proveir el menjar de tot…


  • SANT IGNASI DE LOIOLA. DE SANT CEBRIÀ D’HORTA A SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

    De tots els antics ermitoris que existien abans de la creació del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, un va perviure, Sant Cebrià i Santa Justina, conegut popularment com Sant Cebrià d’Horta. Els orígens d’aquesta ermita son desconeguts si bé al segle XII, es té coneixement de la seva existència. Aquesta proximitat al…


  • NOSTRA SENYORA DE GRÀCIA. UN CONVENT EN DISPUTA

    El convent carmelita de Nostra Senyora de Gràcia, fou fundat a instàncies de Josep Dalmau i la seva esposa Lucrècia Balcells. S’erigí l ‘any 1626 en l’aleshores un indret isolat, a mig camí de Barcelona i del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Aviat en ser els límits de l’indret del convent difosos sorgiren…


  • L’HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

    Els ordres religiosos cristians incloïen l’Hospitalitat i l’Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava “ab la charitat acostumada” en especial en…


  • Sant Genís dels Agudells o Vall d’Hebron (Publicat el 3 de febrer del 2020 a Memòria Visual Sant Genís)

    Una pinzellada d’història ens permetrà conèixer l’origen dels dos topònims, tots dos lligats a institucions religioses, i veure com ha evolucionat el seu ús. Sant Genís és el patró de l’església del barri i Agudells és per la serra d’Agudells, els pics que hi ha per sobre. L’església està documentada des del segle X i és una…


General

Els fins de l’associació són: La recuperació, salvaguarda i custòdia de les restes arqueològiques, materials i històriques de l’antic monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, amb la voluntat de dignificar i protegir l’espai natural ocupat per aquest monument. L’associació té vocació d’estudiar i donar a conèixer la història del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, preservant la seva memòria i museïtzant in-situ les seves restes per fer-les accessibles al públic.