Monestir de la Vall d'Hebron

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora…

Les mares de Déu  en actitud de plorar (plorants), ja sigui en solitari, les anomenades Doloroses o amb el fill mort damunt les seves cames, les pietats, van ser un tipologia d’imatges molt apreciades en el decurs dels segles XVIII i principis del segle XIX. Aquests tipus de marededéus eren sovint només treballades en les…

  El vessant de la serra de Collserola, que forma l’inici de la vall d’Horta, era lloc habitat des d’antic per ermitans que vivien escampats per la muntanya aprofitant les coves i el pendent. enllaç – Què queda d’un gran monestir

Us adjunto al present e-mail, el butlletí  de l’ANC corresponent a l’entrega en comodat de l’Arxiu històric del CEC. No cal que us digui que aquest arxiu del CEC té entre els seus fons els pergamins que l’any 1877 diversos membres d’aquest club excursionista s’endugueren de les golfes de la rectoria de Sant Joan d’Horta (l’antiga parròquia).…

UNA OBEDIÈNCIA FRUSTRADA. ORIGEN DE LA COMUNITAT JERÒNIMA DE SANT MATIES Brígida Terrer o Terrés, en funció de les diverses fonts existents, va fundar una comunitat de beates l’any 1426 que amb posterioritat a la seva mort (1471), esdevindria la primera  comunitat jerònima femenina de Catalunya (1476). La donació d’una casa,  propietat de la família de…

EXTRACTE DE GAIETÀ BARRAQUER LES CASES DE RELIGIOSOS A CATALUNYA DURANT EL PRIMER TERÇ DEL S. XIX Antes de cerrar la presente descripción de este monasterio permítame el lector una observación. Según llevo manifestado en anteriores capítulos, y lo repetiré en sucesivos, el curioso que escudriña documentos de los conventos, topa mil veces con documentos…