El context històric ens situa al febrer de 1808, quan entren els napoleònics. L’abril, esclata el conflicte i els francesos s’emparen del castell de Montjuïc i de la Ciutadella. Al juny, la guerra es generalitza. A primers de juny, hi ha una primera topada al monestir, sense conseqüències. Aleshores, hi ha, de facto, una dissolució de l’Estat i el poble s’organitza en juntes de Govern local i la Superior, a Lleida. A la ciutat de Manresa, la més important després de Barcelona (12.000h), té lloc el ”Govern dels Sometents” (jornalers, pagesos, menestrals, gent d’arma…). Ells són els que cremen el paper segellat napoleònic, com a acte de rebel·lia i els que aturen els napoleònics a les batalles del Bruc.

El 12 d’agost de 1808, el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron fou objecte de pillatge i la crema d’una part a mans del general italià Lechi, sota les ordres imperials franceses, en què fou acusat de ser un cau de guerrillers patriòtics.

Però, no ens precipitem… quina importància va tenir la premsa a la Guerra del Francès (1808-1814)? Són fins a 57 diaris de tot tipus. “Diarrea de les impremtes.”

La premsa de la Guerra del Francès irromp al bell mig dels esdeveniments, pren les regnes i inicia el rumb cap a la modernitat. Mentre s’esquerda l’edifici de l’absolutisme i s’escola el liberalisme, la premsa en dona fe, i s’avança al seu temps amb propostes ideològiques, socials i estètiques innovadores que seran represes al darrer terç del segle XIX. Al final del període estudiat, la premsa va esdevenir un fenomen de masses i la seva influència transformadora va arribar a tot arreu. La premsa fou un dels puntals més importants de la modernitat.

Tipus de premsa, classificació:

a) La premsa a la fi de la Il·lustració, amb una gran influència de la premsa de Madrid, Sevilla i Cadis, s’adreçà a un públic benestant. Són opinions dels redactors, no pas notícies.

b) La premsa d’Avisos, Notícies i Serveis foren publicacions centrades en anuncis i avisos a la població: decrets, lleis i disposicions relatives a la guerra, informació diversa: efemèrides i santoral; entrades i sortides dels vaixells dels ports; índexs de preus; entreteniment, etc.

c) La premsa Política suposà el gruix de les publicacions aparegudes durant la Guerra del Francès. La propaganda política dels bàndols enfrontats i els seus continguts ideològics, encaminats a la refutació de l’enemic són les principals característiques d’aquests diaris.

d) La premsa de Circumstàncies apareix com a fruit d’una situació excepcional: el setge de l’enemic, etc. La seva finalitat és la de donar a conèixer el fet i, alhora, atiar la resistència. El nombre de pàgines, la periodicitat i el contingut canvià segons la situació.

e) La premsa Especialitzada és punt i a part. Es tracta de publicacions periòdiques que tracten temes monogràfics, que sovint són sempre els mateixos: relació de proclames i bans del duc de Tàrent i governador de Catalunya, mariscal Mac Donald: Bulletin des Actes de Gouvernément Géneral de la Catalogne.

f) La premsa moderna esdevingué punt de referència per als diaris posteriors de l’últim terç del segle XIX. En essència, la seva forma és innovadora: doble columna, nova tipografia, color blau, mida més gran, ús del català; ideologia liberal i constitucionalista; el tractament de les notícies contrastades en diversos periódics, etc. El seu públic és específic: constitucionalistes de finals de la guerra i afrancesats del Règim Civil napoleònic.

Hi ha, també, dos models de premsa:

Bibliografia i fonts documentals

• Nota: el pare Ferrer, vicari de Sant Just i Pastor, al seu diari Barcelona Cautiva…ja ens diu que, el 3 de juny de 1808, va ser assaltat per les tropes napoleòniques (inici de les batalles del Bruc), sense conseqüències.
• Gallardo i Sedano, Josep-Lluís. La Guerra del Francès. La primera premsa moderna (1787-1814), Premi Rafael Patxot i Jubert, Institut d’Estudis Catalans-Diputació de Barcelona, 2025.