En diverses ocasions he parlat amb el nostre company Juli Fontoba de l’existència d’una rajoleria pròpia del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Ell creu que un dels indrets en els quals es podria trobar és en el lloc que avui dia anomenem com a granja (possible atribució errònia), és a dir, sota mateix de l’actual benzinera de la Rabassada. Déu me’n guard de treure-li la raó!
El que si és cert, pels dibuixos d’època que ens han arribat, és que aquesta construcció, l’atribuïda coma granja, la qual es troba sota la benzinera, tenia una part al descobert, a l’aire lliure, i una altra part coberta, suportada per pilars i sota teulada. és a dir, una part coberta i l’altre àmbit a la serena.
El monestir tenia rajoleria, això és un axioma, la necessitava per les continues reformes o simplement pel manteniment habitual de la casa. La rajoleria era en un indret al monestir?. De ben segur que sí!. En diferents bancals del monestir s’aprecia que el terra és prou propici per a fer rajols o altres elements de fang i/o argila. Aleshores, perquè no havia de tenir rajoleria pròpia? Portar rajols, fins i tot teules, des de Barcelona, era complex i alhora car.
En definitiva, el monestir disposava de rajoleria pròpia. Ara bé, on era situada?
Anem a una acta capitular de l’any 1753, que sense parlar directament de la rajoleria, ens dona indicis de la seva existència i d’on es podia trobar.
ACTA CAPITULAR. Dia 4 d’agost de 1753
En la mateixa congregació proposà dit N. P: Prior se venia bé a la Comunitat en que es fes lo corral nou en la feixa dita dels castanyers «prop la rejolaria», pues segons parer dels que ho entenen es lo millor paratge. Y vingué bé la Comunitat en que si fes.
Frco. Pi (Prior) Esteve Carreras (Vicari)
Ara bé, passats dos segles i gairebé tres quarts, on podia ser la feixa (bancal) dels castanyers. Hores d’ara no en queda ni un de castanyer…?
On era la rajoleria? en l’indret el qual actualment anomenem granja? o potser per damunt de l’actual carretera de la Rabassada?
Se’ns gira feina.
Lluís Jordà i Roselló