Dia 29 de maig, Dijous; Sant Maximino Bisbe, y confessor, há amanescut lo cel a 5 horas, emboirat, y nubul, y per falta aquí de serenos, per saber quina hora és, y si lo cel està nubol o seré, no eixint estos de Barcelona, bons nublados hem tingut, no altres que la colla de ruchs, per muntar a Sant Geroni de Valldebron, posant-se luego a fer á á á que es la lletra del ase, es dir, bramar que ya era una bona música de trompas, de estos un nom de allò ben estrany, y prou mal aplicat nomenant-lo Santpere; los de casa den Falqués, den Rossell, den Pau Solá, y de la torre, y me so llevat casi mitja hora antes de tocar mon rellotge despertador, y llevat vist lo cel, així emboyrat, y nubulós, y algun poch de ruxim, no tenint yá yá aquella ansia, y diversió del jovent de tals andansas, com també de esmorsar de custellas, truytas de ou, xocalate ab Biscuits; metons ab sucre, y delicada crema ab confitura candida, esperant-nos hi lo bon Pare Soler de Sant Geroni que ab totas estas dolsuras nos volia asadajar, y obsequiar segons son generós y amable cor en aquell sant monastir de Sant Geroni de la Montanya. Indecís jo vist lo temps, y ma adelantada imaginació si’ns mullessim al pujar, y detenir-nos en aquell monastir, de unir-me als marquesos de Castellbell, Maria Pona, Rafel, y Jano ab lo pare Jaume de Sant Mathias, lo Capità de tota esta expedició, no tenint mon (h)ora del cap, y del ventre, de allò ben trempat ab tantes bromes polítiques; a lo ultim he seguit vandera tenint ase apunt, no sé si de la torre, y ale ab tots, cap amunt, á sant Geroni, y emboyrats tots ab vent fresch de llevant, seguint-nos per guiar als ruchs en que seyam, los jovens, y minyons de casa den Rossell, y de la torre de Don Juan, ó de Cruyllas ab lo Peret de casa, y lo Damià Lacayo dels marquesos, hem arribats ab prou riallas Maria Pona ab la Tuyas, y la Tona Paguera allí dalt á 6 horas y quart, y yo baixat del asa á la vora de aquella paret rònega de la porteria, com així son totas las demés, per lo casi negres, y descaxalejadas, en proba de lo molt antich que es aquell monestir. Cruxidet de ancas, y yá no anar yá tant lleuger com 20 anys atrás per comensar-me yá un poch á pesar, unint-se mi certas incomoditats de pensar un xiquet massa endavant contrapès que es a totas diversions, y per lograr-las, millor es a lo present sols atenir-se hom, y no lo que encara està per a veurer-se; si vivim luego; no obstant de las tribulacions que passan en la present hora aquells bons monjos de Sant Geroni, y lo pare Joseph Soler, que te lo prou engorrós empleo de Procurador, ab cara de Pasqua axerida, com un pèsol, tota grasseta y ben colorada, rient casi sempre, nos ha rebut, y luego algun altre monjo. De seguida hem anat a la Iglesia, y adorats com deviam á Nostre Pare (Alabat sia sempre) y algun Pare Nostre rezats a Sant Geroni, preparat que se ha hagut per dir-nos la Missa, lo Pare Jaume de Sant Mathias, ha eixit al Altar Major, y ohir-li ab aquella devoció, y respecte, que devem tots a la Divina Magestat del Senyor. Acabada la Missa y llest lo Pare Jaume Bardolet de donar gracias, y seguint-nos tres o quatre monjos ab lo Pare Joseph Soler, hem entrats al costats de la Porteria gran del convent, en que son totas aquellas pinturas al fresco, y prou descrostades per tant velles y vells tots aquells venerables monjos ab son Prelat Cardenal lo Doctor Sant Geroni mostrant-los lo llibre de sa regla; al allotjament ab volta en que era la taula pels hostes, per esmorsar; en efecte ha comparegut lo esmorsar, no gens escás de xocolate ab bescuits en taula, luego truyta d’ous ab arengades, luego matons ab sucre, y delicada crema que no he probada, ni res de lo demés, fora de un trosset de confitura candida, que me há ben sucrat la llengua, menjant-la ab un trosset de pa de crostons de Sant Geroni, y begut de aquella aigua de tanta nomenada, per lo purgativs a tots flatos, com així als meus, per no desayrar, ya que en lo demés al bon monjo Pare Joseph Soler; hem tingut allí fent-nos companyia, mes no en lo esmorsar al monjo Pare Buguñá vicari del monestir, galant subjecte, alt, ab un poch de rasgo castellà, per haver seguit sos estudis en Castella, y no en Cataluña, havent estat en Salamanca, Valladolid, Madrid, Zamora, y en lo Real siti del Escorial, convent de monjos geronims, tenia mes amena conversació y dit-nos que devia predicar lo sermó del beato Francisco Caracciolo Patriarca y fundador de la casa de clerigos menores de Sant Sebastià en lo dia 4 de juny pròxim, y vigília de Corpus en Barcelona, també nos han acompañat per lo monestir algun altre monjo, mentres que yo em frisaba un poch, vist lo cel mes nubul, y alguna goteta, per no tornar-me’n a la torre den Sitjà, y alguna ocupacioneta que fer y dexar allí à tota la comitiva, per tornar-se’n (h)i quant volgués, no obstant; he esperat un poch mes, tenint encara lo mosso quel duya ab mi, que esmorsar, y així, hem pujat per aquella escala del monestir, al passadís al cor, y al orga, que tots hem sigut organistes, à saber ya que he tocat algunas consonancias; de seguida mon fill Rafel ab molta mes destresa que yo, y després lo pare Joseph Soler que ya es un dels organistes que ha tocat son lleno, y trompetaría de allò ben clara, sent prou bo l’orga, y de habilitat, escoltantlo las senyoras baix à la Iglesia; Després segons lo tan bon agrada al Pare Joseph Soler, nos ha fet pujar a la sua celda, que es delícia per lo pintada en totas sas habitacions de un monjo de Sant Geroni, y la gran vista desde sa miranda, à mirador de tot aquell gran Plá de Barcelona; Barcelona, lo mar, Montjuích, fora de quedar casi tot emboirat, ó nubul, no divisant-se com en dias ben clars, hem tucat una petita estona son fuertepiano, y per fi tot de ell nos ha agradat, y així despues saludats à tots, y moltes gracias al Pare Joseph Soler, hem tocats soleta dret baix, los marquesos; Maria Pona; Tuyas; Tona; y lo tano, sobre dels ruchs, y també lo Pare Jaume de Sant Mathias molt mes endavant com à xefe de tota esta llarga expedició, y Rafel y yó a Pades sit vulpes, estimant mes caminar que seurer sobre dels ruchs ab vent prou fort, y fresch de llevant fins à la deliciosa torre dels Marquesos de Castellbell, vulgarment la den Sitjà, y acabada esta romeria à Sant Geroni de Valldebron. En est dia aguardabam à dinar al senyor Don Anton Amat y de Rocaberti ab sos socis Mn Francesch Galobardes y al Pare Jaume del Hospital; à Felip ab Doña Eulalia et raeliquis à sa unió. En efecte han comparegut a dos quarts de 12 mon germà ab Doña Laya y tota sa prole menuda, Don Joseph Vega, y Don Firmo Vallés, menos los senyors ya referits, Don Anton Amat, ab los referits Mosen Francesch Galobardes, y lo Pare Jaume, y la diversió fins à la hora de dinar ha hagut de ser dintre casa, per motiu del vent molest de llevant, y algun ruxim de tant en tant, no havent perdu res nosaltres del exercici de est mati, de pujar, y baxar de Sant Geroni. En quant al dinar ha sigut bo fora del peix bullit que era dentul y lo pitjor ser pudent, per lo que ya pasaba ab dos dias de comprat, y aixi tingut lo que dexar, y à continuar lo à menjar nos haguessam tret un bomit de la malaventura, y yo ab tot de haver esmorsat allí dalt en Sant Geroni, tenint alguna flator lo ventre, no tenia moltes ganes…

OBSERVACIONS AL TEXT

D’aquesta nova anada del baró de Maldà a Sant Jeroni, en podem extreure tot un seguit d’observacions, al marge de les llepolies i dolces que els monjos del monestir van oferir als il·lustres excursionistes.

El reboc de les parets exteriors del monestir, almenys el proper o immediat a la porteria del monestir era antic, negre per la humitat, i estava escrostonat. La porteria gran (ens indueix a pensar que n’hi havia una de petita?) estava ornada interiorment amb pintures al fresc, amb la imatge de Sant Jeroni oferint el llibre de la regla als seus monjos acòlits. Podien ser dels segles XV o XVI (si eren tan velles i escrostonades com apunta el baró?).

A l’hora de l’esmorzar els va atendre el Pare vicari, fra Buguña, home il·lustrat que havia estudiat en diversos indrets de la península, i havia fet estades en el monestir de l’Escorial.

L’accés al cor era través d’una escala i un passadís, sense esclarir del tot que venia primer. El baró assenyala com va pujar per una escala per arribar al cor, en el qual es trobava l’orgue de l’església, mentre les senyores l’escoltaven des de dins l’església, sota el cor. El pare Joseph Soler, procurador de la casa, bon organista disposava també d’un pianoforte a la seva cel·la, tot apunta a que era un bon músic.

La cel·la del pare Josep Soler, era gran, disposava de diferents estances. Gaudia també d’una vista esplèndida sobre el Pla de Barcelona, la ciutat i Montjuïc, motiu pel qual la suposem orientada de cara a mar, i ubicada en els pisos superiors. Segons indica el baró, els va fer “pujar” des del cor a la seva cel·la. Les parets de la cel·la estaven pintada, per un pintor de la casa, és a dir per un monjo pintor del qual ignorem el nom, es de suposar que eren pintures al fresc amb motius de caire religiós, sense establir de quan temps eren fetes, però es de creure que no ho eren massa antigues.

LLUÍS JORDÀ I ROSELLÓ