El trienni liberal va tenir conseqüències molt negatives per al monestir de sant Jeroni de la Vall d’Hebron, l’any 1821 els monjos el van abandonar, i fins el mes de març de 1824, a tall d’exemple, no hi ha constància del restabliment d’una plena vida comunitària.

A la ciutat de Barcelona, la procura del monestir també patí els efectes de l’onada desamortitzadora. En l’acta capitular del dia 2 de maig de 1825¹ es parla de refer la capella de dita procura, cosa que explicaria que havia estat feta malbé o senzillament destruïda. La procura era situada en un indret relativament proper a la catedral de la ciutat, al portal de l’Àngel, un espai immediat a la sortida de la ciutat i molt llaminer per als interessos urbanístics especuladors, d’una ciutat, aleshores, encara tancada per les muralles.

Gaietà Barraquer, a la seva tan coneguda obra Las Casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX², dona una especial significació a la subhasta pública a la qual fou sotmesa, entre d’altres béns de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la casa procura que el monestir tenia a Barcelona, durant la desamortització del trienni liberal, fent especial esment a la seva important ubicació:

“Y finalmente la casa procura de Barcelona, situada en la cara occidental de la corta y entonces no ancha calle, que unía la plaza de Santa Ana con la puerta del Ángel, hoy plaza de Cataluña, calle que muy ensanchada y rectificada conserva aun el nombre que entonces le dio dicha puerta. En la casa procura moraba, como era natural, el Padre procurador, quien sin embargo muchos días debía subir al monasterio.”

A l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, consta amb data 20 de juny de 1821, una llicència d’obres³ sol·licitada per Pere Cabanas i Nadal, persona la qual hem d’interpretar que fou qui va adquirir en pública subhasta l’antiga procura del Monestir. El permís concedit pel Mestre d’obres de l’ajuntament Josep Mas i Vila⁴ era per eixamplar el portal, pintar la façana i posar dos guarda-robes. També el document en qüestió ens assenyala la seva ubicació exacta, Portal de l’Àngel nº 33.

L’acta capitular de la qual hem parlat abans, ens dona pistes del servei religiós (al marge de l’administratiu) que la casa procura havia prestat als frares desplaçats a Barcelona. Refer la capella, per tant, volia dir que anteriorment ja existia una capella dins de la procura, cosa habitual en les procures d’altres ordes religiosos, a efectes de mantenir, malgrat la distància de la seva casa matriu, les prescripcions monacals diàries. Un motiu essencial pel qual en les anades a la ciutat, els procuradors i altres monjos poguessin continuar amb la seva pràctica religiosa habitual, de mode similar a com ho feien en el monestir.

Així el pare Prior, fra Miquel Picañol, proposà a la comunitat, el dia 2 de maig de 1824, tornar a fer la capella de la procura del monestir situada a la ciutat de Barcelona:

“En la mateixa sessió proposà sa Paternitat que li apareixia molt del cas que es tornàs a fer la capella à la Procura de Barcelona, no sols per no haver de anar à dir Missa fora de casa, sinó també perquè y havia una fundació en dita capella, y també li apareixia necessari fer un quartet y allargar la estapble⁵ (estança) per lo estandant de baix, y fer altre estapble⁶ petita a la entrada per quant tinguem mula yl havia fet judicar a un Mestre de cases y fuster, quant podrien costar las sobreditas obras, y judicaren que costarien 400 lliures, poch més o menos. En vista de lo proposat que determinés la Comunitat en fer las sobreditas obras ó no, y tots los pares capitulars accediren a tot lo proposat per sa Paternitat.”

Miquel Picañol Joseph Boada
Prior Vicari

LLUÍS JORDÀ I ROSELLÓ
Associació Amical del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron

NOTES:

1. Llibre d’actes Capitulars del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Arxiu Diocesà de Barcelona ↩︎
2. BARRAQUER, Cayetano. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Cap. 12. Jerónimos. Págs. 256/257. Imprenta Altet. Barcelona 1906 ↩︎
3. Arxiu Històric Ciutat de Barcelona (AHCB). D9/1C.XIV-C118/1821-089 ↩︎
4. Josep Mas i Vila (1779-1855) fou nomenat l’any 1808 «maestro de casas y fuentes» de l’ajuntament de Barcelona. ↩︎
5. la paraula estapble en aquest cas fa referència a una estança. ↩︎
6. la paraula estapble es correspon aquí a estable d’animals. ↩︎