De les poques coses que sabem relatives a la forma i estructura del claustre de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, tenim de bon inici aquesta breu informació aportada pel canonge Gaietà Barraquer1 després d’haver llegit les Actes Capitulars del monestir2.
La Comunidad, en sesión capitular de 15 de mayo de 1760, en vista de los daños que el agua pluvial encharcada en el patio de dicho claustro causaba con su humedad en los muros laterales del edificio, acuerda arrancar de él los naranjos y murtas, abrir un desaguadero en el centro del patio y enladrillar de nuevo á éste.
Encuriosit per aquesta informació extractada, vaig considerar d’interès anar a la font original que ell mateix Barraquer assenyalava, acta capitular del dia 15 de maig de 1760. Un cop localitzada la transcric seguidament pel seu notable interès:
Obras y altres propuestas. Dia 15 de maij 1760
Convocats y congregats los P.P. Capitulars á so de campana en la Celda Prioral (com es costum) per ordre de N.P. Prior fr. Francesch Pi. Proposá sa Paternitat quatra propuestas:
La primera, que considerant los danys feya la aygua quant pluvia en la lluna dels claustros per no tenir dita lluna desaguadero, y que tota la aygua se xupaba en ella, era pressís exir per alguna part, y com la part per ahont exia era per la paret que dona al corredor dit del Hortelá, y que dita paret (te) res de cals, per la gran continuació de aygua que ix de ella; y també lo dany fa dita aygua á la paret nova, que está devant la vella, quedantse dita la aygua en los fonaments de dita paret nova, amenasant ab lo temps la matex ruïna que la altra paret: Proposaba que si apareixia be a la Comunitat, traurer los taronges y murtras de dita lluna, y ferla enrejolar de nou, y dar desaguadero al mitg de dita lluna, y fer anar las ayguas al vall y que totas las parets foranes fentse de esta manera era assegura(r)las, y estar fora de perill, que bastament ho vehia la Comunitat.
Tots respongueren que se fes del modo que sa Paternitat deya.
Francisco Pi. Prior Geroni de St Joseph Vicari
Barraquer3 va continuar aprofundint en el contingut de les actes capitulars del monestir, amb la voluntat d’aconseguir més informacions relatives als claustres, objectiu no aconseguit del tot malgrat obtenir noves informacions no aportaven massa dades en relació a la seva estructura, però que seguidament assenyalo tal i com ell les va redactar:
… otro acuerdo capitular de 19 de enero de 1773 que copio á la letra, y en el que los arcos del claustro son calificados de ventanales, nombre que nunca ha cuadrado á los grandes arcos de Renacimiento, y sí siempre á los formados por las ojivas sus jambas y antepechos. Dice así el acuerdo: «Així mateix proposà Sa Paternitat que respecte al incomodo tan gran que experimentan los individuos de la obertura de los claustros en lo ibern especialment en las nits al anar y eixir de matines; si los apareixia se tancassen deixant en cada pany una porta y paredant los finestrals deixant las finestras, ó obat, necessaris per la claror: y lo capítol consenti en que se fes respecte de ser convenient»
Per aquesta breu descripció podem interpretar que per poder paredar amb facilitat els buidats dels arcs, aquests havien de ser amb molta probabilitat d’un sol ull, a similitud dels existents en el Monestir de la Trinitat de València. També assenyala un aspecte interessant del què fa especial esment l’acta capitular “deixant en cada pany de paret una porta”, és a dir que cada ala del claustre tenia una entrada al pati interior (lluna).
Encara Barraquer4, fa referència a un altre acord capitular produït l’any 1807 que confirma l’existència d’una galeria alta, possiblement d’arcs rebaixats iguals o similars als existents en el sobreclaustre de Sant Jeroni de la Murtra.
Asimismo de los acuerdos se deduce que este claustro tenía piso alto, ya que en la sesión de 29 de julio de 1807 se mentan «dos celdas juntas que se hallan á medio hacer en los claustros altos»
L’arranjament de les dues cel·les del sobreclaustre, ve motivada en virtut d’un pacte establert entre la comunitat i un particular, cosa que a més de l’interès de demostrar l’existència d’una galeria alta del claustre, deixa entendre com podia establir-se un acord de convivència d’un laic, Isidro Martín, amb tot un seguit de condicions que amb el vist i plau dels pares capitulars, el permetien viure dins del monestir de la Vall d’Hebron, fins a la fi de la seva vida.
A los 29 de julio de 1807 Convocados y congregados los P.P. Capitulares en la Celda Prioral por orden de Nuestro Padre Prior fr. Miguel Cardona proposo sa Patd que Dn. Isidro Martin pretende lo que contenia un papel escrito por su mano y decía como sigue: Deseo ir a pasar el resto de mi vida al Monasterio de Valle de Hebron, lograda condescendència de la Rvda. Cdad. acabaré de fabricar dos celdas juntas que se hallan a medio hacer en los claustros altos, a fin que en ellas sea mi habitación hasta mi fallecimiento, permitiendome poder tener un criado para mi comodidad y servicio.
Se me tratará como un religioso en lo que pertenece a comida y cena, indicándome lo que he de pagar mensualmente. Si diariamente o entre semana tuviese yo de menester mayor porción de carne me la facilitarà el religioso de la cocina, y yo contribuiré con su importe.
Ocurriendo, como se me ofrecerán ocasiones de viajar a Barcelona desearía poder pernoctar en la Procura del Monasterio. En los días o tiempo que yo estuviese en Barcelona ú otro lugar no seré obligado a contribuir al Monasterio con cosa alguna por razón de la convenida manutención.
Leido este papel dijo su Paternidad que determinasen lo que mejor procediese sobre su contenido y los P. Capitulares determinaron acceder a las peticiones del citado Sr. Dn Isidro Martin señalando para el gasto de comida y cena para si, y su criado tres pesetas al día.Miguel Cardona Prior Miguel Picañol Vicario
Lluís Jordà i Roselló
- Barraquer y Roviralta, Cayetano. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX, Capítulo Duodécimo. Jerónimos. Pàg 251. Vol II. Barcelona 1906 ↩︎
- Cal assenyalar que l’únic llibre d’actes capitulars conservat del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, actualment a l’Arxiu Diocesà de Barcelona, correspon exclusivament als anys 1753 a 1835 ↩︎
- Barraquer y Roviralta, Cayetano. Id a la nota nº 1 ↩︎
- Barraquer y Roviralta, Cayetano. Id a la nota nº 1 ↩︎
Podeu trobar més informació sobre el claustre del monestir a alguns articles publicats anteriorment a la nostra web: