Mossèn Joan García de Mendoza Esteban és el nou capellà de la parròquia de Sant Genís dels Agudells des de l’1 de gener del 2025. La jubilació del capellà d’una parròquia i la vinguda del nou o substitut, sempre és un fet importat en la vida de qualsevol comunitat cristiana.

El dia 2 de desembre del 2024, l’Àngels López, el Joan Bermúdez i jo mateix, de l’Associació d’Amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, vam anar a saludar el rector sortint, mossèn Joaquim o Quim Climent Abad que es jubilava el darrer dia de desembre, i de pas agrair-li la donació que havia fet a la nostra entitat d’algunes pedres del desaparegut monestir jerònim, que es trobaven dipositades a la parròquia des de feia uns anys per part d’un veí del barri. En aquesta trobada vam fer donació a la parròquia d’una pintura a les ceres emmarcada de mitjan anys 1960 del pintor i artista Salvador Ballester i Alcayna, que representa una imatge de l’Anunciació a Maria, per tal que fos exposada al temple, juntament amb d’altres obres ja existents.

El diumenge 5 de gener del 2025 vaig anar a la missa parroquial, per conèixer el nou rector, mossèn Joan García. Vaig arribar uns minuts després de les 11 hores, mentre estava llegint un fragment de l’evangeli de Sant Joan. Tot seguit vingué l’homilia, i de seguida vaig intuir que aquell sermó no eren paraules buides, extretes d’un sermonari per sortir del pas, sinó expressions vives i espontànies, que intentaven remoure les consciències. Constato que el seu estil és dinàmic i directe, i va a les qüestions essencials de la fe cristiana. Mossèn Joan va llençar alguna pregunta directa als feligresos, tot esperant una resposta. Algú es va atrevir a contestar tímidament. No només ho va fer durant l’homilia, sinó també en algun altre moment de la celebració. Vaig copsar que la gent va quedar muda de sorpresa, perquè habitualment és el capellà qui diu la missa de forma emfàtica i solemne, i els assistents es limiten a escoltar de forma passiva en un silenci absolut.

Mossèn Joan García és un capellà relativament jove, de poc més de quaranta anys, ben preparat, senzill, proper, empàtic, que sap transmetre el seu entusiasme, i que vol que les misses no siguin celebracions fredes, anodines i avorrides, i que realment ho aconsegueix.

Un detall que em va cridar l’atenció és que al final de la missa, va ser el primer a sortir del temple per posar-se a saludar personalment als feligresos que anaven sortint. Un gest senzill, però que diu molt del seu tarannà humà i afable. Això no ho havia vist mai fer a cap capellà, llevat dels casaments, batejos o defuncions, costum aquest molt freqüent en les esglésies protestants. En general, quan els capellans acaben la missa es dirigeixen cap a la sagristia i es fan fonedissos de forma misteriosa, sortint per una altra porta.

Mossèn Joan, a més de Sant Genís dels Agudells, porta dues altres parròquies de la Comunitat Pastoral de Vall d’Hebron, la de Sant Cebrià i la del Sant Crist, i cada diumenge va a una de diferent; en aquest darrer cas, es substituït per altres sacerdots. En dues ocasions més he coincidit amb dos capellans forasters: un africà i un altre llatinoamericà. En honor a la veritat, tots dos mancats d’entusiasme, i que no van dir ni una paraula en català. Completament decebedor.

La manca de vocacions diocesanes i de capellans ha obligat a què una majoria d’aquests hagin d’atendre diverses parròquies en una mena de pluriocupació, tant a les zones rurals com urbanes. I molts d’aquests, són d’altres continents i mentalitats, una majoria sense mostrar ganes d’integrar-se. També és un fet constatable que la majoria d’assistents a les misses són persones grans, que més aviat van a complir una obligació atàvica heretada, no a participar activament ni en la cerimònia ni en la comunitat. En canvi, és una raresa trobar joves de casa nostra; sí, en canvi algunes famílies d’immigrants amb fills petits de procedència hispano-americana.

A ningú no se li amaga que l’Església catòlica viu moments molt baixos, de pèrdua de confiança i de prestigi. Des de fa dècades hi ha un procés generalitzat de descristianització després de segles de domini absolut sobre les consciències; socialment s’ha produït una pèrdua de valors ètics i morals; la transformació de la família nuclear que abans transmetia la fe, ha deixat pas a nuclis familiars molt diversos. La institució i la jerarquia no ha sabut o no ha pogut afrontar amb decisió una sèrie de problemes punyents que els ha desbordat en diversos fronts: els abusos sexuals a menors arreu ha estat un dels temes més sagnants i que possiblement li ha fet més mal; el menyspreu del paper de les dones; l’estructura profundament masclista d’una Església dirigida només per homes, etc. Tampoc no s’ha posat al dia en determinades qüestions, que seria llarg d’enumerar. El Concili Vaticà II no ha estat suficient per fer aquesta actualització del missatge evangèlic.
Que en aquest context apàtic i tan poc falaguer, aparegui un capellà amb empenta i entusiasme, i a més jove, és una raresa que crida l’atenció i provoca curiositat. No deixa de ser un signe d’esperança en una Església esmorteïda.
He tornat alguna altra vegada a Sant Genís dels Agudells durant el 2025, i he tingut la sort de trobar novament mossèn Joan, amb l’església plena de gom a gom. La darrera vegada al sermó va llençar una pregunta a l’aire aparentment ingènua, però amb una forta càrrega de profunditat. ¿Què és una Església? Algú va afrontar el repte de respondre. A continuació mossèn Joan reblà: Ekklesia en grec vol dir assemblea o comunitat de cristians. Insisteix en el fet que una persona sola o aïllada mai no pot formar Església. El mossèn va molt més enllà i equipara la comunitat a un temple físic que està format per carreus o pedres treballades, i totes juntes i ben col·locades s’aguanten i formen la integritat de l’edifici.

Mossèn Joan García fa part de la missa en castellà i en menor mesura en català. Té una veu clara, rotunda, sap impostar perfectament. Tracta de temes clau, utilitza imatges entenedores, el seu discurs és convincent, sap moure les emocions amb discreció, i arribar a l’auditori amb exemples gràfics de gran eficàcia comunicativa. De tant en tant riu… ¡Gràcies pel vostre entusiasme! Benvingut mossèn Joan García a la parròquia de Sant Genís dels Agudells!

Josep Lluís Bronchal

Fotos de les restes que ens va cedir la parròquia a l’associació:

Totes les fotos son fetes per Xavier Closa – Associació Amical del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron