El títol que figura encapçalant aquest escrit no és capriciós, ni tan sols trobat a l’atzar per fer un bonic joc de paraules davant l’augment important d’incendis forestals que ha patit la península ibèrica, sinó que té una raó molt significativa de ser.

El Pla Director sol·licitat a l’Ajuntament de Barcelona per la nostra associació, amb la finalitat de protegir les restes del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, contempla la necessitat de recuperar el seu entorn agrari, així com el seu entorn natural i paisatgístic que girava a l’entorn d’aquest antic convent jerònim.

En aquest aspecte, cal assenyalar que els antics bancals treballats fins al segle XIX i fins i tot a principis del segle XX, dormen oblidats dins del bosc, un bosc òbviament novell, que ha anat ocupant el que era un entorn humanitzat i, adaptat a les necessitats alimentàries pròpies del món mediterrani.

Avui dia, tot aquest espai, ha estat menjat pel bosc, en haver-se abandonat les feines agrícoles que els agençaven. Els pocs dibuixos que subsisteixen d’aquest paratges, fets a finals del segle XVIII deixen constància dels tipus de conreus que s’ensenyorien de tota la façana marítima de la serra de Collserola i, de manera especial els que fan referència als voltants del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Un fet casual derivat d’un plet judicial, que va comportar la necessitat de disposar els jutges de la Reial Audiència de Barcelona d’un coneixement exacte de quin era l’entorn del monestir, com a conseqüència d’un conflicte generat l’any 1785, entre una propietària rural, Maria Teresa Guitard i el monestir de Sant Jeroni que confrontava amb les seves terres, ens dona hores d’ara la clau per conèixer l’entorn agrari que en aquells moments existia.

Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, monestir situat extramurs de la ciutat de Barcelona, quedava massa lluny per tal que els jutges es desplacessin fins a aquell indret, els suposava massa esforç el desplaçament. Van demanar a uns dibuixants que fessin uns entenedors dibuixos, per tal que ells – no s’havia inventat la fotografia – entenguessin el motiu del conflicte generat entre les dues parts.
Per sort aquest procés judicial s’ha conservat, actualment es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya, i els dos dibuixos fets també. El motiu pel qual foren elaborats és hores d’ara, en relació al que vull explicar irrellevant, però no el seu contingut, car detallen de manera molt concreta el conreus i la seva disposició en tota la vall, així com també del petit poblet de Sant Genís dels Agudells.

Un cop d’ull, ens fa veure de seguida l’absència gairebé per complet de massa forestal. Els conreus ocupen la pràctica totalitat del pendent de la muntanya. Al mateix temps, queden perfectament recollits els diferents tipus de cultius que es troben disseminats arreu.

Aquests dos dibuixos reflecteixen gràficament la diferència existent en aquest lloc, si el comparem amb el seu entorn paisatgístic actual i el que durant molts segles existí en aquest mateix indret. La informació que ens aporten els dos dibuixos esmentats, ens hauria de fer reflexionar sobre la necessària recuperació d’aquest ampli espai agrari, dominat fins el segle XIX per l’olivera i la vinya, explotació agrícola que no hauria d’haver desaparegut mai.

Aquest mosaic agrari en l’actualitat serviria de tallafocs, davant l’evidència inevitable de futurs incendis que en condicions climàtiques molt adverses poden esdevenir devastadors.

Considerem per tant que el Pla Director sol·licitat a l’ajuntament de Barcelona no s’ha de limitar exclusivament a la recuperació de la memòria històrica i de les restes arqueològiques del monestir, circumstància que donaria només una visió reduïda i molt limitada de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, si aquest no és completat recuperant de manera simultània tot el seu entorn natural, retornant-li el seu antic aspecte agropecuari, absolutament complementari de la vida religiosa del cenobi.

Lluís Jordà i Roselló
Associació d’amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron