En els inicis del darrer quart del segle XIX, els membres de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (un incipient Centre Excursionista de Catalunya) i més concretament, en el transcurs del dia 18 de març de 1877 visitaren les restes del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

La descripció de l’indret, abrandadament romàntica, no ofereix l’anàlisi propi d’un estudiós, però no li resta interès. Sant Jeroni se’ns presenta com un munt inert de runa, no hi ha cap detall, tampoc malauradament cap relat dels edificis que encara en aquells moments romanien dempeus. Malgrat tot, ens apropa a la visió que els excursionistes del segle XIX, tenien de les restes de l’antigament alterós monestir.

Curiosament, el relat acaba en el seu veïnat immediat, és a dir a Sant Genís dels Agudells, i més concretament a redós de la seva església, de la qual també en fa una interessant referència.

MEMORIAS DE L’ASSOCIACIÓ CATALANISTA D’EXCURSIONS CIENTÍFIQUES
VOL.1. Pàg. 30.
1876-1877
Tipografia de Jaume Jepús
Barcelona 1880

18 mars 1877

En les mateixas ruïnes de lo que fou monestir, convertit avuy en un Pedregal, reunits los Srs. Fiter President, Arnet, Domenech (Artur), Massó, Torras (Cesar August), García, Gibert, Canibell y lo infrascrit, (Marsal Ambrós) comensá la sessió a dos quarts d’onze del matí.
Se suspengué la sessió á tres quarts y cinch minuts d’ onze, pera anar a investigar, no en aquella grandesa que abans allí s’ alsava, sinó en aquells trossos de paret que ‘s desploman, en aquells munts de trencats mahons y d’ ennegridas pedras que confosas y esbarriadas conmouhen y entristeixen als que ‘l lloch visitan.

Quánt tríst es allí tot! Aquell dia fins l’ espay era trist: endolat per una espessa vesta, no deixava veure aquel cel pur y blau que brilla casi sempre en nostra Catalunya; embolcallats los raigs del sol, no podían alegrar las aus que passavan a corra-cuita sens aturarse, com ho feyan abans, deixant sentir sas cantadas; las plantas ab las fullas baixas denotavan també que ‘ls hi mancave la alegría ; lo vent que ab sos gemechs semblava que deya tristesas… feya desprendre algunas gotas del cel y al ferlas caure sobre nosaltres alsavam la vista, la giravam á nostre entorn y al contemplar aquella soletat, aquella tristesa que inspiravan cel y terra lo cor se comprimía y esclatava en plor el veure que hasta ‘l cel plorava.

Tornada á obrir la sessió á dos quarts de cinch de la tarde, y a una mitja hora de la ermita del Coll, en lo cami que d’ aqueixa conduheix a Gracia, lo Sr. Presiden! nos dona compte de la excursió y comensá dient que á Sant Jeroni de Vall d’ Hebron s’havia pogut veure tant sols algún escrit entre los restos de sas ruinas. Passá després á fer la historia del propi monastir dihent que fou fundat en 1393 per D.a Violant de Bar, esposa de D. Joan I, mal nomenat, segons éll, lo Cassador; que’ls primers que l’ habitaren foren un prior y 12 monjos procedentes de Cotalba; que Bellesguart fou propietat del Monastir y que ‘ls Reys havian cedit molts privilegis y salvaguardias; que serví també, com tots los que no eran lluny de la ciutal cornial, de refugj durant losegles XVII y XVIII á aquells valents que generosos davan á doll sa sang pera defensar las llibertats catalanas. Parlá després de S. Genis d’ Agudells; nos digué que en 1450 hi havia solsament 2 ó 3 casas; que la esglesia fou sufragánea de S. Jeroni y que avuy ho era d’ Horta, essent aixís que Horta ho havia sigut antiguament de S. Genis.

No puch passar por alt, ja que de aqueix punt parlo, d’ una escena que podía inspirar una magnifica composició á un poeta ó be un bonich quadro á un pintor. Era mitj dia y estavam en lo fossar de S. Genis d’Agudells: de sobte brandá una de las campanas y descubríntnos tots formarem per casualitat un precios agrupament. Al fons un rengle de migrats xiprers ajuntantse ab lo aplomat cel y un xich mes enllá se destacava, de costat, una pesada creu que serveix de remat á un panteón, y en primer terme los excursionistas formant un cercle y tenint al mitj lo Sr. Réctor que entonava 1′ Ángelus Domini.

Tornant á lo expresat per lo Sr, Presiden t, nos aná donant compte de la excursió parlantnos de la ermita de S. Cebriá que res té de notable á no esser 1′ haverhi estat, segons se diu, fenthi vida eremítica, S. Ignasi de Loyola abans de fundar la Companyía de Jesús; fet molt probable puix segons diu Villanueva, se conservava á Horta una carta de aqueix sant; pero ni lo Sr, Presídcnl ni lo Pare Fita saberen trobarla en lo arxiu d’aquella parroquia. Tambe ‘s díu que hi feu oració S. Francesch ab los seus companys fra Bernat y fra Matheu.

De la ermita del Coll, que res té tampoch de notable, nos feu notar la profannació que haviam vist d’ una imatge bizantina de alabastre, dihentnos que fora convenient enviar un ofici al Sr. Bisbe donantnhi coneixement á lo que tots convinguerem, y finalisá son discurs lo Sr. President, demanant que cada soci donés compte de lo que havia fet i invcstigat; rasultant :

Que lo Sr. Canibell había prés una vista exterior do S. Genis y un apunt d’ una pedra que’s creya molt antigua, ahont se notava un mal delineat peix.

Que I’ infrascrit secretan copia la insciripció de la campaneta, tant bonica, ab relleus bastant sortits que ‘s guarda en la esglesia de S. Genis y que diu: «me fecit Johannex Afine 1553.;

Que recullí també la tradició que ‘ñs contá lo Sr. Rector de que si en los segells hi ha dibuixat un cistell prové de que las casullas y demés objectes de culto foren compradas pagant la meytat la obra y la altre meytat recutlit d’ almoynas, y com los que las recullian portavan un cistell ho feren constar dibuixantlo en 1′ escut;

Y que los Sres. Arnet y Gibert calcaren un relleu de un quadret de coure qne vegeren a. S. Cebriá;

Y s’ alsá la sessió á tres quarts y mitj de cinch de la tarde.
(Extracte de l’acta firmada per los Sr. President y Secretari 1er. de l’Associació)