Aquesta petita capella es trobava en el camí que des de Barcelona anava fins a Sant Genís dels Agudells, erigida molt aprop d’aquest antic llogarret rural. El camí remuntava tot seguit la muntanya vers el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron per continuar fins el Collserola i davallar després vers el Vallès.
La capella de Sant Crist del Camí, com el seu nom indicava, anava directament vinculada amb la voluntat protectora que Jesucrist havia d’exercir sobre els vianants que habitualment l’utilitzaven en el seu periple vers el Vallès, o a l’inrevés cap el Pla de Barcelona.
Les restes de la capella, i més concretament la seva façana, encara es podia veure prou integra a principis dels anys seixanta del segle passat, poc després l’afany urbanístic desmesurat i sense control que envaí Barcelona, l’enderrocà per complet.
La capella fou bastida en terrenys de l’antiga masia de Can Besora, avui també desapareguda, l’edifici de la qual era propera o immediata a la part posterior de l’actual Patronat Ribas.
La construcció de la capella, com indicava la data que figurava a la part superior de la seva façana corresponia a l’any 1782, malgrat haver-se esborrat amb posterioritat aquesta data pel mal estat que presentava en els seus darrers moments d’existència.
Tot apunta però que el seu origen era anterior a l’any que figurava en el seu frontis, corresponent en realitat 1782 a la data de la seva darrera reedificació, atribuïda a Josep Gualba i Codina qui convertí un petit oratori preexistent, de l’any 1691, en una capella barroca de nau única amb una façana ornamentada amb esgrafiats geomètrics molt senzills.
La tradició assenyalava que la voluntat del constructor per bastir la capella vingué motivada pel descobriment de la imatge d’un sant Crist en un camp veí. La capella serví per custodiar aquesta imatge protectora de tots aquells que feien el camí en qualsevol dels seus sentits. El dibuix d’una creu que figurava a la part superior de la façana centrava l’any de construcció i era al·lusiu a la imatge que resguardava en el seu interior.
Un òcul disposat damunt la porta, però posteriorment cegat, deixava a la practica en una gairebé completa absència d’il·luminació l’interior de la capella que quedava en la més pregona foscor, només resplendent per la llum de les espelmes dipositades als peus de la imatge del Sant Crist.
Avui dia fres no recorda la capella de Sant Crist del Camí, tot sembla apuntar que a l’indret en el qual es trobava hi ha un bloc de vivendes anodí, sense cap indicador que rememori on estava l’antiga capella.
Lluís Jordà i Roselló