No tenim massa dades sobre la disposició i estructura del claustre del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron llevat de les poques indicacions que figuren en el Diccionario Geográfico Universal de l’any 1834¹.  Altres minses dades sobre el claustre les podríem extreure  del manuscrit conservat a l’Escorial i titulat Historia Breve del monasterio de San Geronimo de Val de Hebron², però que tampoc aporten novetats sobre la forma i tamany exacte d’aquesta construcció.

El testimonis més antics que tenim a dia d’avui del claustre de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron les aporta Carles Díaz Martí a la seva Tesi Doctoral³,  en un document datat el 18 d’agost de 1447, es parla de  “in claustro nove superiori monasterii Sancti Jeronimi Collis de Cerola, constructo in loco vocato de Ebron, coram portali maioris eccelsie dicti monasterii…”. És a dir, aquest document ens confirma que el claustre, a mitjans del segle XV, estava compost de planta baixa i un pis en alt. Això sense comptar futures intervencions i reformes que es van produir de manera immediata posterior durant la segona meitat de segle XV i inicis del segle XVI, en les quals va participar el mestre d’obres Jaume Alfonso de Baena⁴ , obres relatives a reformes que van comportar un desmuntatge i recomposició del claustre per fer-lo més gran, però sense tenir cap detall més al respecte.

No obstant això, en el llibre de les Actes Capitulars de Sant Jeroni corresponent als anys 1753 a 1835, únic volum conservat, que està en l’actualitat dipositat a l’Arxiu Diocesà de Barcelona, trobem diversos esments gens negligibles sobre el claustre. Cal assenyalar que malgrat ser sovint referències indirectes que no esclareixen la seva forma constructiva, considero d’interès transcriure-les actes en les quals es parla del claustre tal i com hi figuren per la informació que aporten. L’únic autor que ha estudiat i s’ha fet ressò d’aquestes actes capitulars va ser Gaietà Barraquer en el seu llibre Las Casas de Religiosos en Cataluña⁵, però en ocasions només les esmenta i en altres les tracta de manera breu, sense entrar en massa anàlisi de la possible composició del claustre.  

El text complet que  figura en el llibre d’Actes Capitulars⁶ en relació al claustre que apareix inserit el dia 15 de maig de 1760 és el següent:

Dia 15 de maig de 1760

“Convocats y congregats los P.P. Capitulars â so de campana en la Celda Prioral  (com es costum) per orde de N.P. Prior Fr Fran^co Pi, proposà sa Paternitad quatra propostas:

La primera que considerant los danys feya la aygua quant pluvia en la lluna del claustre, per no tenir dita lluna desaguadero, y que tota la aygua se xupaba en ella, era pressís exir per alguna part y  com la paret per ahont exia era per la paret que dona al corredor dit del Hortelá y que dita paret  estaba tota podrida, y que amenassaba  rebentarse, per no tenir dita paret res de cals, per la gran cpntinuació de aygua  que ix de ella; y també  lo dany fa dita aygua en los fonaments de dita paret nova, comensant  ab lo temps la matexa ruina que la altre paret; Proposaba que si aparexia bé a la Comunitat, traurer los tarongés, y murtas de dita lluna, y ferla enrajolar de nou, y dar desaguero al mitg de dita lluna, y fer anar las ayguas al vall y que totas las parets foranes fentse de esta manera era assegurarlas, y estar fora de perill, que bastanment  ho vehia la Comunitad. Tots respongueren que se fes de modo que sa Paternitad deya”.

La reparació del claustre corresponia sobretot a la humitat que quedava en el jardí després de ploure i que afectava de manera  reiterada a les parets circumdants. La solució era fer un desaigua al mig del claustre que dirigís l’aigua de pluja rostos avall, cosa que dona a entendre la inexistència d’una font al mig del recinte claustral. També la decisió presa pel capítol va comportar la desaparició del jardí compost de tarongers i murtres per pavimentar-lo amb rajoles seguidament, cosa que suposava la inexistència de vegetació dins del claustre.

No és fins a  l’any 1773 quan tonem a trobar una altra referència al claustre⁷⁷. Congregada a capítol la comunitat en data 19 de gener de 1779, entre d’altres qüestions dirimeixen el fred que a l’hivern passen els monjos quan de matinada el travessen per anar a matines i les solucions que es poden trobar:

“Convenientment de tancar los claustros del Monastir”

“Així mateix proposà Sa Paternitat que respecte al incomodo tan gran que experimentan los individuos de la obertura de los claustros en lo ibern especialment en las nits al anar y eixir de matines; si los apareixia se tancassen deixant en cada pany una porta y paredant los finestrals deixant las finestras, ó bats, necessaris per la claror: y lo capítol consentí en que se fes respecte de ser convenient”.

Si atenem a la breu descripció feta a les actes, podem entendre que s’està parlant sempre del cos baix del claustre, també que el que s’assenyala com a cada pany, és simplement la sortida o sortides al pati interior del claustre, motiu pel qual volien tancar aquests accessos amb portes. Els esmentats com a finestrals es correspon amb els arcs de tancament exterior, possiblement d’un sol ull, aspecte aquest que facilitaria el seu tancament d’obra, deixant solament un finestral o obertura per on passaria la llum natural i il·luminaria l’interior del claustre.

Com podria ser aquest claustre?

Doncs, possiblement, molt similar a l’antic claustre del monestir de Santa Maria de Jerusalem, bastit en el segle XV i avui dia instal·lat en el col·legi de Sant Miquel de Barcelona.

Lluís Jordà i Roselló
Associació d’amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron

1. Diccionario Geogràfico Universal. Vol X (1834) pàg 378. “…se halla en un pequeño pero alegre claustro que rodea un jardinito o plazuela muybuen blanquejada, y embaldosada.”  ↩︎
2. ANÒNIM. Historia Breve de la fundación del monasterio de San Gerónimo del Valle de Hebron, (1595) 3-CIII-3 Biblioteca del Escorial. Madrid  “… y ella (Maria de Castella) las fue dando y entregando al Prior y frayles del dicho Monasterio para que con este dinero prosiguiessen las obras. Todas estas limosnas que se recogieron hazen suma de quasi quarenta mil sueldos, que son dos mil libras. Con este dinero y con lo que la reyna dava de su hazienda se labro un claustro pequeño muy pulido de piedra, este despues de pasado 80 años se deshizo para hazer otro mayor, que es el que oy paresce; labro tanbien las celdas que oy son en el dicho claustro y fuera del a la parte de mediodia y a la vista del mar y de la Ciudad; hizo tanbien el Refitorio y Capitulo, la cozina y bodega, y otras officinas grandes con paredes muy gruessas, y todas ellas cubiertas de bovedas tanbien muy gruessas y que pudiessen sustentar mucho peso encima dellas, porque tenia intento la dicha Reyna Maria de edificar sobre estas obras y officinas un muy grande Palacio para su Servicio, y de su casa y corte, sin que tubiesse ninguna comunicacioncon los frayles de su casa que avian de estar en lo alto de la obra fuera del Claustro, y desde allí tenia hecho un pasadizo y una tribuna que salia a la
   capilla mayor de la yglesia para oyr el oficio divino”. ↩︎
3. DÍAZ I MARTÍ, Carles.  TESI DOCTORAL  Referències. AHPB, Joan Ferrer, Llibre comú, 1445, desembre, 4 – 1446, març, 18, s. f. I  AHPB, Joan Ferrer, XXVIII manuale, 1446, agost, 26 – 1448, març, 5, s. f. ↩︎
4. MADURELL I MARIMÓN, Jose M. Los contratos de obras en los protocolos notariales y su aportación a la historia de la Arquitectura. Separata de Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos I. Colegio Notarial de Barcelona. Barcelona 1948. ↩︎
5. BARRAQUER I ROVIRALTA, Cayetano. Las casas de Religiosos en Cataluña. Pàg. 251. Imprenta de J. Altés y Alabart. Barcelona 1908. “La Comunidad, en sesión capitular de 15 de mayo de 1760, en vista de los daños que el agua pluvial encharcada en el patio de dicho claustro causaba con su humedad en los muros laterales del edificio, acuerda arrancar de él los naranjos y murtas, abrir un desaguadero en el centro del patio y enladrillar de nuevo a éste”. ↩︎
6. Llibre d’Actes Capitulars del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (1753-1835). ADB Sant Jeroni 20. Arxiu Diocesà de Barcelona ↩︎
7. id anterior. ↩︎