Aquesta fou la seqüència de la informació a la premsa de l’època sobre l’assalt al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Comencem: el divendres, 12 d’agost de 1808 té lloc l’assalt al monestir, cap a les 15h, aproximadament:

Diario de Barcelona, 13 d’agost de 1808, notícia donada del saqueig del monestir de Sant Jeroni, en francès, escrita pel general napoleònic Porté, un dia després del succés. Diu que fou assaltat per ser “cau de guerrillers patriòtics i que hi han trobat fusells, municions i dues bales de canó”. Per cert, sabem que, com a represàlia a l’assalt del monestir, Joan Clarós, militar bregat a la Guerra Gran (1793-1795), notable guerriller i cap de miquelets de Girona, atacà pobles del sud de França. (Penseu que Girona no cau fins al desembre de 1809, Ignacio Canals, 2014).

Diario de Manresa, 23 d’agost de 1808, deu dies després dels fets (temps que trigaven les notícies), publicà una refutació de la notícia donada el 13 d’agost al Diario de Barcelona.

El Diario de Manresa fou imprès pel liberal i afrancesat Martí Trullàs, amb una tirada de 1300 exemplars (la més important). Tenia dos canonges-redactors Josep Alzina, redactor en cap i Francesc Tallada. En aquest exemplar del 23 d’agost, es descriu el saqueig i l’incendi amb detalls, a partir d’una carta enviada a la redacció; és a dir, hi ha una introducció del redactor i la transcripció sencera d’una carta d’un subscriptor que relata els fets amb fina ironia.

No tenim l’autoria, però pensem que la carta fou escrita per l’aleshores secretari d’Estat Major de l’exèrcit i tinent coronel de la Reial Guàrdia Valona Francesc-Xavier de Cabanes (Solsona-1781, Madrid-1834). També, fou escriptor i historiador i va col·laborar a diversos diaris. El 1816, va entrar a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres. És citat al Diccionari d’Escriptors Catalans del bisbe Fèlix Torres i Amat de Palou, el 1836.

L’obra més important de Cabanes fou: Historia de las operaciones del Exército de Cataluña en la Guerra de la Usurpación, ó sea de la Independencia de España (1809), impremta de la Gazeta, Antoni Brusi (els dos primers anys de la guerra, amb l’entrada a Sant Feliu de L., dels napoleònics, a la seu de la JSPC).

Cabanes va col·laborar a molts diaris: El Patriota Ausonense, A. Brusi i Joan Dorca, on Cabanes signà un núm. extraordinari. Fou secretari del Periódico Extraordinario de Reus, imprès per Rubió (Rubió i Ors/Rubió i Lluc/Rubió i Balaguer…). Al Diario Militar, Político y Mercantil de la Ciudad de Tarragona, redactat per Albert Pujol (primer rector de la UB, 1837) i imprès per la Imprenta Nacional del Gobierno, a Tarragona. Al Primer Exército Nacional, impressió d’A. Brusi. I a la Gazeta Militar y Política del Principado de Cataluña, en diverses ocasions.

Ens diu el redactor Alzina:

Informació de Cabanes, amb fina ironia.

Novament, Cabanes, qui ens diu que hi van robar: estris de cuina, roba, xocolateres, un rellotge i un piano-forte. La ironia esdevé sarcasme.

Encara Cabanes, ara més descriptiu, amb sarcasme. Ens diu que els napoleònics es varen endur tonyina i 2 pans. I que varen incendiar el monestir, una part.

Acaba Cabanes: calaren foc a la sacristia, la llibreria i la major part de les cel·les.

També, a la Gazeta Militar y Política del Principado de Cataluña, 10 dies després, hi ha la mateixa notícia.

Finalment, la Gazeta Militar y Política del Principado de Cataluña, núm. 4, corresponent al divendres, 2 de setembre de 1808, 10 dies després, pàg. 30-32, redactat pel frare carmelita descalç Manuel de Santo Tomás Traggia (germà del capità general de Catalunya, el marquès de Palàcio), i impresa per Miquel Puig-robí. Publica la mateixa informació del Diario de Manresa, del 23 d’agost de 1808.

Fins aquí el relat sobre l’assalt al monestir, per les tropes napoleòniques, el divendres, 12 d’agost de 1808 i el ressò que se’n va fer a la premsa.

Bibliografia i fonts documentals

• Nota. El Diario de Manresa fou controlat per la Junta Local de Manresa.
• Nota. Els afrancesats eren els partidaris d’una monarquia parlamentària i seguidors, per tant, de Josep I Bonaparte.
• Canals Elías, Ignacio. La imprenta peregrina. La aventura de Antón Brusi Mirabent, ICE-Brusi, Barcelona, 2014, pàg. 66.