El canonge Gaietà Barraquer incorporà a manera d’il·lustració, tot fent referència al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, un dibuix fet per un anònim viatger britànic, que passà per aquests indrets al voltant de l’any 1790. Aquest dibuix figura en concret dins de la seva obra Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. 1
Si parem atenció al dibuix en questió, tot i tractar-se més d’un croquis que no pas d’un dibuix molt detallat, s’aprecia que la façana lateral, en el tram concret d’una de les seves cantonades, no es troba completament acabada. Almenys, això pretén fer creure la il·lustració, en deixar una part de l’estructura ombrejada, només en color negre.
L’oïdor reial, Francisco de Zamora 2, qui passà també en alguna ocasió pel monestir, en una data aproximada a 1785, tot i ser molt parc en el seu detall, també deixà per escrit aquesta mateixa impressió:
“El monasterio no està concluido, pero hay una galeria que, por sus vistas y las columnas con que està sostenida, merece nombrarse.”
La constatació que aquesta part del monestir, o una altra que hores d’ara no podem determinar, no era acabada per complet, es manifesta també en les actes capitulars del monestir. Així, a 12 de setembre de l’any de 1779, i després de cridats a capítol els frares pel prior Jaume Vilardebó, quedà recollida una resolució que dona una mica més de llum a aquesta situació:
“En la mateixa congregació proposa també dit Nostre Pare Prior que (a) aquella casa del costat de la de Badia dita lo hospital hi havia dos bigas que amenaçaban ruïna y que la Comunitat en el dia no estaba per entretenir-se en estos gastos tenint tantas cosas necessarias a que acudir especialment la obra nova que se estaba cobrint a tota pressa: Que si apareixia bé a dits Pares Vocals podriam aprofitar per a dita obra nova las teules del sobredit hospital antes que se fessen troços trencant-se las bigas: y atesos per lo Capítol exas rahons acordaren se executés conforme a Sa Paternitat apareixia.”
Aquest testimoni escrit en les Actes Capitulars deixa palès el fet que existia en aquells moments una part significativa de l’obra nova, no acabada, i que per al seu cobriment calia aprofitar les teules de l’hospital que hi havia al costat de la casa de Badia, (L’hospital de pobres?), el qual estava en molt mal estat, d’acord amb el comentari que assenyala que dues de les seves bigues estaven pràctica ruïna i amenaçaven la caiguda del sostre, arrossegant previsiblement les teules de cobriment d’aquest immoble.
En un altre ordre de coses, aquesta acta capitular ens obre un altre interrogant. Estava abandonat l’hospital de pobres a la fi del segle XVIII, i la comunitat no tenia intenció de recuperar-lo? O potser ja en tenia un altre fet de bell nou?
Lluís Jordà i Roselló
NOTES
- La il·lustració recollida figura en la pàgina 246, capítol dotzé, Jerònimos, en el seu article primer dedicat a San Jerónimo de Vall de Hebrón, que figura en el llibre escrit per Cayetano Braraquer, Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Com a peu de la il·lustració abans esmentada, s’assenyala el següent: Vista del real monasterio de San Jerónimo de Vall de Hebron, copiada de la qye dibujó el excursionista inglés en 1790 ↩︎
- Francisco de Zamora, Diario de los Viajes hechos en Cataluña, pàg. 33. Editorial Curial Barcelona 1973. ↩︎