A la revista Ressò de Montbau, nº 18, Setembre del 2024, pàgines 12-15, hi apareix un article de Josep-Lluís Gallardo titulat: Notes breus sobre el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron: a rabassa morta!, on tracta dels rabassaires que conreaven vinyes pel monestir de Sant Jeroni, l’assalt de les tropes franceses al cenobi a principis d’agost del 1808 comandades pel general Lechi, i com va tractar la premsa de l’època aquell fet. Aquí teniu l’enllaç a la revista:
https://www.veinsmontbau.org/documents/resso/2024-02_Ressodemontbau.pdf
Ara fa poc, el mateix autor, en Josep-Lluís Gallardo, ha presentat el passat dia 14 de maig de 2026 a les 18:30 hores i a la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la primera edició del volum La guerra del Francès. La primera premsa moderna (1787-1814), que va obtenir el 10è Premi Rafael Patxot i Jubert l’any 2025. L’obra ha estat editada molt acuradament per la Diputació de Barcelona i va ser presentada per Àngel Messeguer, secretari de l’IEC, i també per un responsable de la Corporació provincial, editora de la publicació.
Poc abans de l’acte, tots els assistents reberen un exemplar gratuït del llibre. L’exposició de Josep-Lluís Gallardo durà aproximadament uns tres quarts d’hora, la sala era plena de goma a gom i fou seguida amb molt d’interès pels presents. Feu servir diverses imatges i power-points per resumir la gran massa documental aplegada: capçaleres periodístiques, gràfics, etc., sempre amb l’estil amè i didàctic que el caracteritza.
En Gallardo començà dient que el llibre recull la part troncal de la seva tesi doctoral, d’unes 3000 pàgines, iniciada l’any 1995 sota la direcció de la doctora Eulàlia Duran i Grau a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Tot i fer els cursos corresponents de doctorat, la tesi quedà encallada per problemes sobrevinguts durant bastants anys, fins que gràcies al guiatge i estímul del Dr. Agustí Alcoberro i Pericay, historiador, fou represa molts anys després amb entusiasme, acabada, i finalment llegida a la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona el dia 30 de desembre del 2024, obtenint la qualificació d’excel·lent.
L’autor va recordar que en els inicis de la seva investigació, a mitjan dels anys 1990 fonamentalment es treballava amb còpies de paper, i no en format digital. Ningú més que ell sap la gran quantitat de desplaçaments que va haver de fer a la majoria d’Arxius Comarcals de gran part de la geografia catalana, incloent els de Barcelona ciutat a la percaça de documentació.
Primer va començar el treball de recerca de la documentació pròpiament dita, i comprovà que una part important de la premsa trobada era inèdita i no havia estat estudiada. A partir de la gran quantitat de capçaleres de premsa recollides, 57 en total, i que abasten un període de 27 anys (1787-1814), se li va començar a aclarir el panorama. Calia posar ordre i agrupar-la en blocs temàtics per traçar una visió de conjunt de l’època.
Però, en Gallardo va anar més enllà del seu àmbit específic de recerca i va consultar altres fonts documentals, com l’Arxiu del Notariat de Barcelona, per indagar l’existència i les activitats de certs impressors i llibreters de les publicacions objecte del seu estudi, obtenint dades inèdites i complementàries de gran interès, com també el teatre representat a ciutats com Girona, Barcelona, Tarragona, Reus, Olot i Vilanova i la Geltrú, aleshores; les publicacions líriques aparegudes a la premsa, de les quals cal destacar fins a 10 poemes en llengua catalana, encara inèdits i, finalment, les dinàmiques socials: el perquè no va aparèixer premsa a altres llocs, l’autoria i l’anonímia, els camins de difusió dels diaris, l’ofici de periodista en aquells anys, etc..
El context general del període queda ben definit en els següents fragments de la Introducció (pàgines 13-14): “Entre la Il·lustració i el Romanticisme, entre l’Antic i el Nou Règim van tenir lloc esdeveniments polítics i culturals caracteritzats per la idea de transició. Van ser anys plens de contradiccions, dubtes i incerteses (…) En aquests anys de crisi, la premsa irromp al bell mig dels esdeveniments, pren les regnes i inicia el rumb cap a la modernitat. La força social que conté desplaça la prèdica i el teatre. Aquests diaris van suposar la immediatesa en la informació, la capacitat d’entreteniment, l’àmbit de servei, la propaganda política i l’actualitat ideològica, és a dir, que a la fi de l’Antic Règim van gestar un nou ordre i van ser una eina de canvi i de progrés social indiscutible (…)”.
El volum s’articula essencialment al voltant de cinc blocs temàtics:
- La premsa a la fi de la Il·lustració (1787-1807).
- La premsa a la Guerra del Francès (1808-1814). Aquesta premsa Patriòtica inclou tres subapartats:
- A) La premsa de Guerra (1808-1810)
- B) La premsa de Transició (1811-1812)
- C) La premsa Ideològica: Constitucionalista i Absolutista (1813-1814).
- La premsa napoleònica, dividida en dos subapartats: A) La premsa de Conquesta (1808-1811), i B) La Premsa de la Integració (1812-1814).
- Algunes publicacions singulars.
- La premsa com a reflex de la societat i com a símptoma de modernitat.
La premsa relativa a la Guerra del Francès ocupa, doncs, el gruix central de la publicació. Un aspecte molt remarcable és que l’obra aporta informació singular i detallada de la majoria de capçaleres i textos manuscrits recollits, espigolant de cada font fragments significatius de gran interès social i humà. Al llarg del text s’inclou molt adequadament la reproducció de moltes capçaleres i algunes fonts manuscrites.
Finalment, en Gallardo analitza tot aquest cúmul de dades per oferir-nos els eixos rectors de l’època, i ens presenta una panoràmica feta a partir dels diversos batecs que afloraven en aquella societat de canvi que maldava per deixar enrere l’Antic Règim.
L’obtenció del 10è Premi Patxot és un reconeixement explícit que referma la vàlua d’aquest estudi sobre la premsa comarcal en els seus inicis a casa nostra. Del que no hi ha dubte és que aquest treball esdevindrà una obra de referència i de consulta obligada per qui vulgui fer indagacions posteriors sobre el tema periodístic en el període esmentat (1787-1814).
Vaig conèixer en Josep-Lluís Gallardo a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona mentre estudiàvem Filologia Catalana durant els anys 1988-1993. Vam ser companys i vam coincidir en diverses assignatures, especialment en les de literatura, vam tenir uns mateixos professors i van fer alguns treballs de forma conjunta. Al llarg dels anys mentre elaborava la seva tesi doctoral i en moments concrets, vaig tenir l’oportunitat d’escoltar alguns aspectes de les seves recerques i també alguns entrebancs que hi va trobar, però sobretot m’admirà la seva capacitat i constància en continuar amb els seus treballs malgrat tot. Aquesta actitud de perseverança considero que ha estat el secret del seu reeiximent, i finalment ha obtingut una recompensa ben merescuda.
Josep Lluís Bronchal
Barcelona, juny del 2026
Fotos de la presentació del llibre (Josep Lluís Bronchal)
