El pare Jaime Villanueva1 quan va fer la seva visita al monestir de Sant Jeroni, a principis, molt a principis de segle XIX, abans de la guerra del francès, va fer una breu descripció del contingut de la Biblioteca del monestir de Sant Jeroni, però mai va parlar de l’existència de manuscrits sinó de edicions impreses de principis del segle XVI. No hi ha cap esment a un llibre manuscrit de Lo Crestià de Francesc Eiximenis.
Duran i Sanpere2, assenyalà, sense entrar en detalls, que a la biblioteca de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron hi havia un nombre considerable de llibres litúrgics, així com de llibres d’oració i devoció, entre els quals anomenà el Flos Sanctorum, els Diàlegs, la Moral i les Homilies de Sant Gregori, diverses obres de Ramón Llull, també d’Eiximenis, com Lo Crestià, i el Llibre dels Àngels, i ell, així ho esmenta, l’indispensable Manipulum curatorum.
Per tant, si hi havia un llibre, o potser, fins i tot més d’un, de Lo Crestià, malgrat que Duran no manifesta en cap moment si s’estava parlant d’un llibre manuscrit o imprès. Tampoc esmenta la font, la qual cosa ens deixa el dubte de si és un comentari efectuat de manera genèrica, especificant quins tipus de llibres havia d’haver, de manera indispensable, a qualsevol biblioteca monàstica de la baixa edat mitjana.
La cerca efectuada pel nostre company Jordi Vila Traguany, repassant el catàleg de la Biblioteca Nacional d’Espanya de Madrid3, donà els seus fruits i una sorpresa. Un manuscrit de l’obra de Francesc Eiximenis, Lo Crestià, elaborat a principis del segle XV, contenia un ex-libris que donava fe de qui en un moment determinat l’havia comprat, i per tant el tenia a les seves estanteries com a una obra de referència. Doncs, ni més ni menys que el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
El manuscrit en qüestió, contenia una miniatura esplèndida en la qual apareix centrada, en la seva part superior, la figura d’un personatge que va sol·licitar i pagar la seva elaboració, Ramón Çavall4, ciutadà de Barcelona.
Aleshores, quin paper va tenir el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron perquè aparegui com a propietari del manuscrit?
La solució la trobarem de seguida, gràcies a un l’exlibris inserit en la guarda del volum tercer de l’obra, que ens dona llum a tot plegat. Ara però, centrem-nos en les imatges que conté la miniatura5.
Disposa en la mateixa fulla de tres miniatures, la 1a. està situada a la part superior, centrant la imatge en un tro de Ramon Çavall, ciutadà de Barcelona, voltat dels «Conseyllers e regidors» i pels «Ciutadans e populars» de la ciutat de Barcelona, ambdós grups sostenen a les seves mans cartel·les amb diferents inscripcions; la 2a. miniatura en la seva inicial, escenifica a Çavall i a la seva esposa Agnès, agenollats ambdós davant una imatge de Crist i en el centre el seu escut d’armes; i per últim la miniatura que es troba al marge inferior representa a Sant Francesc rebent els estigmes; una orla miniada i tres escuts d’armes decoren els marges. El manuscrit, tot i ser de principis dels segle XV, beu encara de la tradició italiana del tres-cents.
La importància de Ramón Çavall a la cort reial, i a la ciutat que el va veure néixer és molt notòria. Sigui en el paper de conseller, conseller en cap de la ciutat de Barcelona, o com a mestre racional de la Corona d’Aragó. Al mateix temps, Çavall tenia un vessant literari, era poeta. La seva vàlua intel·lectual està fora de tot dubte, malgrat haver-se perdut la seva producció literària, només ens resta un poema, De mal saber, ab verinos coratge. Això deixaria entendre el perquè Çavall, al marge d’haver sol·licitat la confecció d’un objecte de luxe, com era un manuscrit miniat, podia tenir interès en posseir una còpia d’una de les obres més significatives de la seva època, Lo Crestià, de Francesc Eiximenis.
Per la posició central en la qual està situar en la miniatura Ramós Çavall, podríem creure que era feta en el moment en què va actuar com a conseller en cap de la ciutat de Barcelona, situat de manera preeminent i en una disposició superior, i alhora de major mida que els regidors i consellers que es troben a cada costat de la seva persona. Ramón Çavall, era molt conscient de la important posició social i política que ocupava, i per això es representa en una actitud de superioritat, en relació amb els altres.
Una obra per encàrrec com aquesta, feta per copistes i un artista que va intervenir per fer la miniatura, era una obra de luxe a la seva època, i per tant molt cara econòmicament i no apta per a tothom. Cosa que explicaria el perquè, després de la seva mort (1416), la vídua, madona Agnès, se la va vendre sense esperar massa.
Com sabem a qui la va vendre? No ens caldrà esperar massa per veure-ho…
Aquí tenim la solució, ho diu al peu, la nota inserida en la 2a. fulla de la guarda del volum tercer d’aquest manuscrit de Lo Crestià. Una ràpida explicació de tot plegat.
Lo present libre qui son dos volums fou comprat per los prior e frares del Monestir de san Jeronim de la vayll dabrón situat sobre barchinona de madona Agnes, muller quondam del honorable en Ramon Çavall ciutadà de Barchinona per mans den Guillen Comes corredor de libres dimecres trenta de juny de la Nativitat de nostre Senyor a MCCCC deset per preu de sexanta florins sens les corredures qui son dos florins. El corredor Guillem Comes el va vendre al prior i monjos per seixanta florins.
Interessantíssim apunt el d’aquest ex-libris, anem a treure l’entrellat de tot plegat:
En definitiva, a la mort de Ramón Savall (1416), la seva vídua, madona Agnès, va vendre a través d’un corredor de llibres de Barcelona, Guillem Comes, el Llibre de Lo Crestià que el seu marit havia fet fer pocs anys abans. El preu elevat, seixanta florins, fou pagat pel monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron com així ho testimonia, el contingut de l’ex-libris fet pels monjos, Lo present libre qui son dos volums fou comprat per los prior e frares del Monestir de san Jeronim de la vayll dabrón situat sobre barchinona. Testimoni precís de qui passa a ser el nou propietari del manuscrit. Fins i tot, aquí la importància del manuscrit adquirit assenyalen el dia de la transacció dimecres trenta de juny de la Nativitat de nostre Senyor a MCCCC deset, (1417). Tambè la comissió que el corredor Guillem Comes s’endugué per l’operació feta, sens les corredures qui son dos florins.
Sobta, com en un moment encara d’una certa provisionalitat en el monestir, car estaven mancats de moltes construccions necessàries per a una vida conventual plena, com per exemple el claustre, entre d’altres estances, gastessin una quantitat considerable de diners en el manuscrit de Lo Crestià66. Potser algú va fer una deixa específica? No ho sabem de moment, però no deixa de causar sorpresa aquesta compra. De tota manera devia ser una de les primeres adquisicions importants amb destí a la futura biblioteca de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
Ens queda pendent també, una altra qüestió. En quin moment va sortir de Sant Jeroni aquest llibre? Amb quina destinació o nou propietari? I com va arribar finalment a la Biblioteca Nacional d’Espanya?
Continuarem investigant!
Lluís Jordà i Roselló
NOTES
- Villanueva, Jaime. Viaje litaerario a las Iglesias de España. Vol XIX. (1765-1824) Carta CXXXII. Pags 41-42 Real Academia de la Historia. Edició pòstuma. Madrid 1851 ↩︎
- Duran i Sanpere, Agustí. Barcelona i la seva Historia Vol.I. La formació d’una gran ciutat. Monestirs i residències fora murs. 2. Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Pàg. 699. Curial. Documents de cultura. Editorial Curial. Barcelona 1972 ↩︎
- Lo Crestià. S, XV . Francesc Eiximenis (ca. 1327 – ca. 1409)Mss. 1792 – 1794 Vol. I foli I. Biblioteca Nacional de España Mides 42 x 31 cm. Aprox.
Identificadors OCLC: (OCoLC)430599933 ↩︎ - Ramón Çavall o Savall. Mestre racional i poeta. Ciutadà de Barcelona, fill de Ramon Savall, que fou tresorer de la reina Elionor de Portugal. Ja pertanyia al Consell de Cent el 1366; fou conseller de Barcelona en 1378-79, 1381-82, 1394-95 i conseller en cap en 1397-98, 1404-05 i 1407-08. Aquest mateix any 1408 hagué de deixar el càrrec perquè fou nomenat mestre racional pel rei Martí l’Humà, càrrec que ocupà fins el 1415.
Anteriorment, del 1389 al 1390 ja havia tingut un altre càrrec reial, el de batlle general de Catalunya. Pel març del 1396 fou enviat pel consell de Barcelona a la cort de Joan I a Perpinyà per denunciar els abusos dels consellers i curials del monarca, denúncia que provocà la indignació d’aquest contra els acusadors. En morir Joan I es pronuncià, com tot el patriciat barceloní, a favor de la reina Maria de Luna, que obrí procés contra els exconsellers i curials de Joan I, entre els quals figura Bernat Metge, per qui intercedí després Ramon Savall mateix.
El 1396 fou un dels tres ambaixadors enviats per Catalunya a Sicília, prop de Martí l’Humà, per demanar-li el retorn. El 1410 fou enviat per la generalitat, juntament amb Francesc Burguès, prop del pretendent Jaume d’Urgell per demanar-li que no usés el seu càrrec de lloctinent general dels regnes a la mort del rei Martí l’Humà fins que fos declarat a qui corresponia la successió.
De la seva producció literària només s’ha conservat una poesia, De mal saber, ab verinos coratge. ↩︎ - Barral i Altet, Xavier (direcció). L’Art a Catalunya vol. Arts del llibre, manuscrits, gravats…La il·lustració de manuscrits. Pàg 108 ↩︎
- En els fons de la Biblioteca de Catalunya existeix entre d’altres, un manuscrit de Lo Crestià, llibre primer, datat a 30 de maig de 1455. Topogràfic Ms. 456, està format per 229 fulls, 40cm. Al full 229 colofó: “Ffon acabat lo present llibre ha XXX de maig de l’any de nostre senyor MCCCCLV per mans de n’Anthoni Gabriel Saulina”. 30 de maig de 1455. El manuscrit procedeix de la Biblioteca Dalmases. ↩︎