El dia 25 d’agost, moment en el qual l’església celebra la festivitat de Sant Genís, era el dia escollit pel petit llogarret de Sant Genís dels Agudells per fer la seva Festa Major.

De fet, es commemoraven alhora el dos sants que figuren sota aquest nom, coneguts com els genissons, l’escrivà d’Arles i el comediant de Roma. Tots dos figuraven representats en el retaule central de l’església parroquial de Sant Genís. La tradició barcelonina fins i tot els feia germans.

Sant Genís gran

Era comediant,

I el seu germà

Era escrivà

El retaule d’origen renaixentista que figurava en el presbiteri de l’església  va desaparèixer definitivament l’any 1936. Aquests dos sants, van ser adoptats com a patrons del petit poblet rural de Sant Genís dels Agudells, motiu pel qual aquest dia era l’escollit per fer la seva festa Major.

L’ofici religiós dedicat sempre als dos sants, era el punt central de la festa. La Missa era cantada i acompanyada de música, i abans de la desamortització definitiva de 1835, diversos monjos de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron baixaven del monestir i acompanyaven el rector donant preeminència a l’acte sacre, mentre s’exaltava la figura dels sants patrons.

Després de la Missa, les imatges dels patrons eren tretes de l’església i portades en processó pel veïnat. Les imatges dels dos sants eren disposades en un sumptuós tabernacle ornamentat amb flors i tapissos.

Els sants eren passejats per tot el veïnat. La processó s’anava aturant progressivament  per les diverses cases de pagès de l’entorn, moment
en el qual es cantaven novament els goigs en llaor als sants.

En els quatre angles del tabernacle, engalanant-lo, hi figuraven sengles rams de flors seques o artificials (potser fetes de roba) que cadascun dels quatre portants, un cop acabada la processó  repartia a la noia per la qual sentia una major predilecció.

La processó feia un itinerari d’anada i tornada que sortia i sempre acabava davant la placeta que encara existeix davant l’església de Sant Genís. En aquest indret la orquestra ja es trobava instal·lada i disposada a iniciar el ball.

Un cop acabada la processó i cantats per darrer cop els goigs, l’orquestra iniciava el ball amb un vals d’honor que era dansat només per les quatre parelles formades pels portants amb les noies, prèviament escollides per aquests, portadores  dels rams de flors del tabernacle. Segons Joan Amades, aquest ball era una mena de ball de rams que es va fer de manera continuada a la plaça de l’església fins l’any 1897, esdevenint la nota més acolorida de tota la festa.

Un cop finit el vals d’honor, l’orquestra interpretava altres danses que eren ballades per tots els presents a la festa.

Així es celebrava la festa major de Sant Genís dels Agudells durant la segona meitat del segle XIX, segons explicà a Miquel Brasó i Vaqués la senyora Àngela Brasó i Prujà, veïna d’aquest poble que a principis dels anys quaranta del segle passat (segle XX) i amb vuitanta-sis anys d’edat tenia encara una magnífica memòria.

 LLUÍS JORDÀ I ROSELLÓ

BIBLIOGRAFIA

AMADES, Joan. Costumari Català. El curs de l’any. Vol IV. Salvat Editores. Barcelona 1953.

BRASÓ I VAQUÉS, Miquel.  Visió retrospectiva de Sant Genís del Agudells. Vol 5.  Barcelona Divulgación Histórica. Editorial Aymá.  Barcelona 1948.