No hi ha gaires testimonis directes que facin referència a la mort i exèquies de la reina Maria de Castella, esposa d’Alfons el Magnànim, una de les dues reines fundadores del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

És per aquest motiu que m’ha semblat d’interès reproduir el que el capellà d’Alfons el Magnànim recull en el seu Dietari. Aquest dietari es creu escrit per Mossèn Melcior Miralles, el qual al marge de fer una crònica àulica que abasta de manera especial la primera meitat del segle XV, també recull tot un seguit de notícies i fets de caire més popular a partir de mitjans d’aquest segle. És justament en aquestes últimes, en les què es recullen aspectes més propers de la societat del seu temps, del seu dia a dia, (reproduïdes a partir de la quarta part del dietari), en les què tinc a nivell particular un major interès, per ser en definitiva, un valuós testimoni directe de la vida de València durant la segona meitat del segle XV.

La transcripció d’aquest dietari fou feta Vicent Josep Escartí, editat l’any 2001 sota el paraigua de la Diputació de València per la Institució Alfons el Magnànim.
El rei Alfons, morí a Nàpols el dissabte 15 de juliol de 1458, pocs dies després arribà la notícia al palau reial de València, on s’hostatjava de manera habitual la reina Maria. Malgrat tenir notícies esporàdiques i sempre molt distants del seu espòs, la reina guardà per Alfons un profund respecte, no sempre ben correspost. La nova causà gran sensació a la cort, i òbviament Maria, ja amb una salut fràgil, rebé amb dolor la carta en la qual es comunicava la mort del rei Alfons IV el Magnànim.

Pocs després, en el transcurs del mateix any, la reina moria. El tro en aquells moments, en no tenir descendència directa la reina Maria, ja era ocupat per un germà d’Alfons, Joan II, qui seria conegut a Catalunya sota el malnom de Joan Sense Fe.

Anem a veure ara, com es relata en el Dietari del rei Alfons, la mort i les immediates honres fúnebres de la reina Maria de Castella, les quals per la seva minuciositat en què son descrites en remeten a la crònica d’un testimoni presencial dels fets.

Malaltia de la senyora reina. En l’any damunt dit de 1458, dimarts, a 30 d’agost, la senyora reina dona Maria, estant en lo Real de València, estec molt mal. E de continent confessà, combregà e pernolià ab molt gran devoció, e féu testament ordenant de sa ànima e del cos ab molt gran saber e virtut, responent a sa perfecció de sa santa vida.

Mort de la senyora reina. En lo dit any, dilluns, a 4 de setembre, a 8 hores de nit, morí e trespassà de aquesta vida present, la molt insigne e de lluable memòria, la senyora reina dona Maria, muller quondam de molt victuriós rei e senyor don Alfonso, la qual dita senyora reina tot lo temps de la sua vida donà en servei de nostre senyor Déu ab molta perfecció de honestat e de santedat de vida. E lo dimarts de matí fon mesa en la sala del Real, damunt un gran llit tot cubert de draps negres, e la dita senyora reina, vestida ab l’hàbit de burell ros de sent Francesc, lligada com a monja e descalça, e ab un ventall que la ventaven e ab molts ciris que cremaven. E baix, aprés del llit, estaven totes les sues donzelles ab molta notable gent de senyors e senyores e regidors de la ciutat, qui acompanyaven lo cos de la dita senyora. Lo dimecres fon mesa en una caixa empeguntada, e damunt una taüt molt bella, tota daurada, e fon tornada en la dita sala. E aquí vengueren tots los monestirs de la ciutat a absolre la dita senyora.

Del soterrar la senyora reina. Lo dijous qui contam 7 del dit mes de setembre, tot lo clero de València e tots los circumstans foren a la seu ab totes les creus de les parròquies de València. Ab professó ben ordenada foren al Real e, absolta, fonc portada al monestir de la Santíssima Trinitat en aquesta manera: aprés tot lo clero e bisbe venien dotze pobres vestits tots de nou de drap blanc, ab ciris en les mans; en aprés, dotze frares de la Observança de la Verge Maria de Jesús, los quals la portaven alt als muscles, e la taüt e llit que la portaven era cubert de drap de burell e damunt lo drap burell, l’hàbit de sent Francesc; e molts frares de la Observança de sent Francesc que li anaven entorn del llit, ab gran devoció; e aprés venien molts nobles e cavallers e gent de bé, ab maregues, quasi tots los de la ciutat; en aprés venien les senyores e les donzelles criades de la dita senyora; en aprés venien gran multitud de notables senyores de la ciutat. E en aquest orde fonc portada al monestir de la Santíssima Trinitat. E aquí fonc mesa sobre lo gran cadafal tot cubert de drap negre de dol; e en la església molta lluminària e quatre frares de la Observança que encensaven a la dita senyora. E fonc fet solemne ofici: missa, lo bisbe Cascant; la oferta foren sis ciris ben grossos, negres e en cascú havia cinc timbres, e foren a oferir ab los ciris en les mans mossèn Pere Centelles e mossèn Bernat Salvà, majordom de la dita senyora; l’altre, mossèn Lloís de Calataiú e lo secretari de dita senyora; l’altre, mossèn Joan de Vallterra ab lo tresorer de la dita senyora; sermó, lo reverend mestre Pere Queralt, provencial de Predicadors e confessor, pres tema “Ego quasi vitis fructivicavi suavitatis odoris”, fonc tot lo sermó de molta santedat, de perfecció, de savi(e)a e de molts grans actes e fets resplendents en l’amor de Déu, per les quals virtuts ell concloïa en cascuna sa autoritat, que la molt il·lustríssima senyora e reina era col·locada en la subirana glòria de paradís per sa gran perfecció de santedat de vida.

LLUÍS JORDÀ I ROSELLÓ
Associació Amical del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron