Aquest article es basa en la informació extreta del següent llibre:

JOSEP-JOAN PIQUER I JOVER
ANALECTA SACRA TARRACONENSIA COLS 49-50 (1976-1977)
Balmesiana (Biblioteca Balmes)
Barcelona 1979
Pàg. 289/290

En Lluís Jordà ens ha fet una ressenya de la part que fa referència a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i Sant Genís dels Agudells

Permeteu-me una breu introducció, amb referència de manera exclusiva als apartats relatius a Sant Genís i a la Vall d’Hebron, que figuren en l’interessant estudi que va elaborar en el seu dia Joan Josep Piquer en relació a les ermites properes a la ciutat de Barcelona.

En primer lloc, assenyalar el fet que m’he limitat a transcriure només els apartats que figuren en aquest treball relatius a Sant Genís dels Agudells i a la Vall d’Hebron, deixant els altres perquè no eren del nostre directe interès, o senzillament perquè no aportaven novetats, com seria -al meu entendre- el cas de Sant Cebrià i Santa Justina, ermita que també hi figura ressenyada en aquest acurat estudi.

En segon lloc, aclarir que en tractar l’autor de manera exclusiva el món eremític, el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, només hi és esmentat de manera breu, com una evolució posterior a l’establiment dels ermitans. Cal dir també que l’autor fa un esment incorrecte en relació als ermitans de la Vall d’Hebron, en assenyalar que es van incorporar posteriorment a la nova comunitat monàstica jerònima, aspecte aquest avui dia descartat per complet.

Malgrat aquestes puntualitzacions, considero de gran importància el treball elaborat, el qual sovint consta en la bibliografia de qualsevol obra que fa referencia a Sant Genís dels Agudells, o a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Lluís Jordà i Roselló

Sant Genis·dels Agudells (Horta). – L’església de Sant Genis és una de les més velles de Barcelona. L’acta de dotació fou signada l’any 931. Consta com a parròquia el 1064 (« .. .in parrochia sancti Genesii de acutellis ... »). De 1396 a 1780 la rectoria és unida al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, i després regentada per vicaris perpetus, que elegeix el prior d’una tema que li presenta l’Ordinari de lloc. Del 1312 al 1835 té adscrita la sufragània d’Horta. i, per fi, l’any 1877, la parròquia-mare de Sant Genis passa a ser sufragània de la parròquia filla d‘Horta.³⁶⁷

Del temple primitiu, obrat al segle XIII, només en resta la nau. Els anys 1671 i 1731 sofreix ampliacions i reformes substancials, que l’han desfigurat per complet. El petit conjunt monumental, amb el temple, el fossar, l’hort, la rectoria i la casa ermitana (làmina 12)són encara ben significatius i ens ajuden a comprendre, amb tot el seu abast, el desplegament de la vida ermitana barcelonina. Sant Genis fou una parròquia rural de cases escampades, que no arriba mai a formar ni un petit poblat. La zona que el Vicari té assignada és massa extensa, puix que, a més de Sant Genis, comprèn els llocs del Carmel, Sant Cebrià, la Clota, el Coll, Collcerola, la Farigola,Horta, els Penitents, Sant Jeroni, la Vall d’Hebron, Vallcarca i Valldaura. A més, molts d’aquests indrets estan poblats d’anacoretes, que també cal atendre espiritualment. Mentre el vicari perpetu exerceix per llocs i masies escampats el ministeri ambulant, l’ermità roman a l’església parroquial.

A partir del segle XVIII la iconografia de Sant Genis és abundant i n’hem vist goigs estampats per l’insigne gravador de Manresa, Ignasi Abadal, per la vídua Raimunda Altés, Eulàlia Piferrer, Francesc Surià i, darrerament, per la Impremta F. Giró de Barcelona.

[1386 (?) novembre 8]

Llicència dels Vicaris Generals a fra Pons Astors, ermità en la parròquia de Sant Genis de Agudells, a la vall nomenada de Hebron domiciliat, per colocar altar portàtil al oratori fet per ell, y poguerhi a ell celebrar, ell y altres sacerdots, assistinthi també los altres ermitans que són a dita vall, ohir confeslons, administrar la Eucaristia y eregir cementiri etc., salvant els drets parroquials de Agudells.³⁶⁸

NOTES RELATIVES A SANT GENÍS DELS AGUDELLS

³⁶⁷ Notes, Ms. I , ff. 75v-86v. – J. CLAPÉS, op. cit., nota 361, XI, pp. 52 ss. – F. CARRERAS I CANDI, op. cit., nota. 231, pp. 458, 944, 1013 i nota 789. – c.QUINTANA i J. M.a TARROJA, Un hipogei a Sant Genis d’Agudells, a “Club Excursionista de Gràcia” [Noticiari circular]. Barcelona, 1967, pp. 122-123, li.

 ³⁶⁸ Arx. Eplsc. Reg. Grat., 10, f . 88. (Notes, Ms. I , f. 93).

Sant Jeroni de la Vall d‘Hebron (Horta). – El monestir és una fundació característica del fenomen monàstic, que moltes vegades comença amb la pràctica de la vida solitària l que, quan els agrupaments es fan grans, acaba organitzant-se cenobíticament. Com és sabut, a la Vall d’Hebron i a la serralada dels Agudells s’havien establert alguns anacoretes, amb unes instal·lacions molt precàries, els quals bastiren allí una capella ermitana dedicada a Sant Jeroni; induïts per la reina Violant de Bar, ingressaren a l’orde dels jerònims i aixecaren un monestir en el mateix paratge. El cenobi fundat per la reina va merèixer l’aprovació de Benet XIII l’any 1393. i, a més a més d’haver-lo dotat els monarques, el 1396 el papa li agregà la rectoria de Sant Genís dels Agudells, de la qual els religiosos prengueren possessió el 1398; així, el prior de Sant Jeroni era el rector de Sant Genís i la parròquia de Sant Genís és governada per un vicari perpetu nomenat pel susdit prior.³⁶⁹

Als primers temps, el cenobi portava el nom de Sant Jeroni «de Coll de Çerola»; així consta, almenys, fins l’any 1441. En el present estudi, la història del cenobi només interessa pels seus antecedents eremítics, i a la iconografia catalana no hem trobat res que faci referencia a aquest període. Tots els goigs són de l’època monacal.

[1393]

Vall de Hebron. Lo fundà la reyna Violant, admirada de la vida exemplar y penitent de alguns ermitans que hi havia a la soledat de la muntanya de Agudells, los quals tenien certa capella dedicada al doctor màxim Sant Jeroni (al qual veneraba dita senyora), qual fundació la feu ab llicència de són marit lo rey Joan. Lo rey lo dotà ab 275 lliures y la reyna augmentà la dotació ab 520 lliures més anyals … Obtingué butlla del papa Clement VIII.³⁷⁰

NOTES RELATIVES A SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

369 F . CARRERAS l CANDI, op. cit., nota 231, pp. 458, 483-484, 1013-1014 i notes 1267-1275. - J. CLAPÉS, op. cit., nota 361, IX, 1931, pp. 65-67. - A. DURAN r SANPERE, Barcelona i la seva història, Barcelona, Curial, 1973, I, pp. 698-701.

370 Arx. Cat. Spec. Officialatus, f. 261 (Notes, Ms. l, f. 93).