Totes les cròniques i referències documentals relatives al campanar de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, diuen el mateix en relació al lloc en el qual estava situat i la seva estructura constructiva. És a dir, erigit aprofitant els contraforts del segon tram de la nau de l’església del costat de l’Epístola, i compost per tres cossos superposats, de caràcter poligonal.

Gaietà Barraquer, qui n’aconseguí una descripció a través d’una persona que l’arribà a veure abans de ser aterrat, el descriu de la manera següent:

“Fuera del área del templo, á su lado de la Epístola, erguiase el elevado y esbelto campanario, de planta poligonal, compuesto de tres cuerpos superpuestos con ventanas en cada lado de todos ellos, y terminados por un agudo chapitel cónico”

En estar disposat el campanar, entre els contraforts del segon tram de l’església, hem de considerar que aquest s’erigia de manera immediata al cor de l’església, element aquest bastit en el primer tram.

Sabem pels pocs dibuixos que resten de l’església abans del seu enderroc que els dos cossos superiors del campanar eren poligonals. El dubte que ens pot aparèixer aleshores és saber com era la seva base o cos inferior, en la qual estaven incorporats els dos pisos superiors del campanar. El fet de no existir documentació gràfica de la part inferior del campanar, genera incerteses sobre la seva estructura, perquè tant podria ser poligonal com quadrada?

Si anem a buscar referències externes a Sant Jeroni, cal pensar primer en el campanar poligonal més conegut de les nostres terres, el de la seu vella de Lleida, el qual tot i que exempt de la nau de l’església (diferència significativa amb el de la Vall d’Hebron), és poligonal de cap a peus.

El dibuix del monestir que ofereix més interès, és el que va fer George Vivian, amb una perspectiva presa des del camí de Sant Genís dels Agudells, és a dir des del costat mar. L’artista el va fer poc temps abans de la destrucció del monestir i del seu campanar.

Estudiat el dibuix de George Vivian, actualment conservat a la Biblioteca Nacional d’Espanya, podem observar que l’artista recull una part del cos baix del campanar, erigit en un espai immediat al lateral de l’església, cosa que faria pensar que aquest element estava bastit, com diuen les informacions conservades, en el segon tram de l’església entre els seus contraforts exteriors. De ben segur, aprofitant-los com a base estructural. Cal assenyalar que els contraforts exteriors servien per ubicar capelles laterals de l’església, cosa que els ocultava a l’exterior, almenys de manera parcial.

En el dibuix, aquest aspecte no queda massa ben definit, tot i estar erigit el campanar, sense cap mena de dubte, aprofitant l’espai entre dos contraforts, i òbviament damunt d’una capella lateral pre-existent, circumstància que obligaria a bastir-lo atenent l’existència d’aquesta estructura arquitectònica prèvia.
Si retallem el dibuix de George Vivian, i l’apropem el màxim possible, ens adonem que el campanar, poligonal en els seus cossos alts, no ens aporta dades suficients per determinar si aquesta base era poligonal o quadrada.

Cal fixar aleshores la mirada en la finestra inferior del campanar disposada de front.

De seguida, ens podem adonar d’un aspecte important que ens condueix a una disquisició. Si tots els pisos, seguissin la mateixa traça que els dos pisos alts, la finestra del cos baix seria angular, cosa impossible, o gens probable en una construcció com seria la d’un campanar. Això, ens dona a entendre que la cara on estava construïda la finestra inferior havia de ser, amb tota seguretat, plana. Ara bé, si fixem la vista en els murs laterals d’aquesta finestra inferior apreciem que apareixen inclinats en el dibuix. És a dir que la base també podria ser poligonal, però de cares desiguals, ampla la central, estretes les laterals, i altra vegada, seguint la lògica constructiva, les dues cares suportades sobre els contraforts d’amplada igual a la del frontis. Tota l’estructura del cos baix del campanar estaria arrenglerada amb la façana exterior de les capelles laterals de l’església, sense sobresortir per fora.

Els dos cossos sobreposats a la base també serien poligonals, però amb una diferència essencial en relació al cos baix, perquè en aquest cas totes les seves cares serien regulars, i en ambdós casos de menor tamany que la seva base.
Cal assenyalar que en el cas del segon pis del campanar, el seu tamany, tot i ser lògicament més petit que la seva base, ho seria molt poc en relació a aquesta. La diferència de volum vindria motivada per la necessitat de ser adaptat un polígon regular a una base també poligonal, però irregular. Això faria entenedor el fet que la diferencia de que apareixen en el dibuix de George Vivian, entre la base i el segon pis, sigui gairebé imperceptible.

Seguint aquesta pauta constructiva, es pot entendre perfectament la composició del dibuix de George Vivian, i interpretar el perquè les finestres superiors del campanar no estan arrenglerades amb la de la seva base.

Així, s’interpretaria que la planta baixa del campanar estaria conformada per una estructura poligonal irregular, sobre la qual es disposarien successivament dos octògons regulars, -de costats iguals-, tot i que de menor tamany cadascun d’ells, en relació a l’inferior, i rematats per un pinacle cònic.

És de suposar que aquesta forma característica del campanar de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron hauria de tenir precedents relativament propers que haurien servit de model. Si seguim el criteri de diversos estudiosos, el campanar que hauria servit de mostra, però amb algunes notables diferències en relació a la disposició del seu alçat, seria el del monestir dominic de Santa Caterina de Barcelona.

Si apreciem els estudis fets abans de l’enderroc de Santa Caterina elaborats per l’arquitecte Josep Casademunt (1837), especialment el plànol que hi ha de la coberta de l’església, podem interpretar que la disposició del seu campanar seria igual o similar, en quan a l’estructura de la seva base, a la del campanar de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Lluís Jordà i Roselló