De les meves llargues estades de jove al monestir de Poblet, recordo haver estat sovint en una estança gòtica que rebia el nom de Xocolatera de l’abat Copons. Òbviament, aquí hi havia una errada cronològica, mai podia adscriure’s a l’abat Copons haver repartit xocolata entre els monjos, per la senzilla raó que en temps d’aquest abat la xocolata encara no havia arribat a les nostres terres. Es tractava senzillament d’una atribució anacrònica que res tenia a veure amb la realitat.

No obstant, malgrat aquesta denominació incorrecta, sempre em vaig quedar amb la idea de la importància que es donava a la xocolata, en temps endarrerits, com un producte de qualitat no apte per a totes les classes socials, sinó més aviat exclusiva de les privilegiades.

El baró de Maldà, segons deixava escrit en el seu cèlebre Calaix de Sastre, a finals del segle XVIII i a principis del XIX, donava la raó a aquesta suposició. Durant les seves trobades aristocràtiques, efectivament, es repartia xocolata entre els assistents, com un producte de luxe només a l’abast de cert tipus d’estaments socials.

Aleshores em va assaltar el dubte de què podia passar en el nostre monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Era a l’abast de tots els monjos la xocolata a finals del segle XVIII o a principis del segle XIX?

Finalment, llegint i rellegint les actes capitulars conservades a l’Arxiu Diocesà, extensives només des de mitjans de segle XVIII fins a la desaparició del monestir l’any 1835, vaig trobar alguna cosa al respecte. La Xocolata només es repartia. -potser de manera exclusiva-, a aquells monjos que patien una malaltia severa i estaven atesos a l’hospital de monjos que estava dins de l’àmbit cenobític del monestir.

Però, anem a veure el que diuen les actes capitulars:

Dia 30 Dbre. de 1804

Concessió de xocolate als malals per a desajuno del mati.

En la mateixa congregació proposa sa Paternitat que una vegada que per a disposició de la visita se manaba assistir als malals en lo necessari y que se reputaba de sa necessitat dar los xocolate al mati per desajunto conforme en la actualitat se practicava en tres malals existents, N. P. Viñals, P. Punti y fra Geroni Oms, de manera que los malals que hagués en lo succedens (successiu) tems y per a sempre disfrutesen també de est alivio: A lo que convingueren unànimes tots los vocals, però entenense per malals únicament aquells que la malaltia de per si es perpetua y no ad tempus solament y de manera que la malatia sia tal quels privi als sacerdots de dir misa y als llechs de treballar al modo que se verificava en los tres dal nombrats: Añadint á mes que la quantitats de xocolate que sels havia de dar fos de tres quars.

Carles Casamada Pere Burguñá
Prior Vicari

És a dir, els monjos consideraven la xocolata, només com un producte exclusivament medicinal, i de ben segur que pel seu elevat cost, destinat, només, per a ser subministrat a alguns malats que tenien la consideració de molt greus.

LLUÍS JORDÀ I ROSELLÓ