El passat 31 d’octubre del 2025 va aparèixer un fullet de 48 pàgines dedicat a la clarissa i abadessa de Pedralbes sor Pierrette Prat (1927-2014), mesos després d’haver marxat les tres darreres religioses de Pedralbes a la Fraternitat de Vilobí d’Onyar (La Selva), i a les portes del Setè Centenari de la fundació del reial monestir. De l’esmentada publicació, escollim alguns fragments significatius.

Algunes Floretes de la vida de sor Pierrette Prat és un conjunt de dotze textos relatius a alguns moments clau de la seva existència, una mena de síntesi-resum biogràfica, amb les limitacions òbvies que això comporta. Qui em va inspirar realment la redacció d’aquests escrits va ser la seva germana Janine Prat, la qual, a més de l’Esbós Biogràfic recollit a l’Homenatge publicat l’any 2016, em va facilitar alguns textos seus i em va aportar informacions del tot inèdites. Sense la seva col·laboració, aquestes “Floretes” no haguessin vist mai la llum, i per aquest motiu estan dedicades a ella.

A mi m’hagués agradat escriure una Vida més extensa de sor Pierrette Prat, a imitació de les antigues Biografies franciscanes, però amb les poquíssimes dades recollides a les que he tingut accés era un projecte impossible. La seva vida de clarissa durant cinquanta-set anys al monestir de Pedralbes és un període prou extens com per generar nombrosíssimes històries i anècdotes de gran riquesa humana i espiritual, però aquesta opció no ha estat considerada per les seves germanes de comunitat. Malgrat això, no em vaig donar per vençut, i un dia se’m va ocórrer escriure un diàleg fictici entre sor Pierrette i Jesús. Aquella idea va fructificar, i a continuació vaig pensar en redactar altres evocacions literàries d’ella de moments decisius de la seva vida. Vaig seleccionar alguns episodis vitals dels que tenia informació certa, i sense dubtar em vaig llençar a escriure amb total llibertat.

Ho vaig fer amb una determinació i fluïdesa que em van sorprendre, com si algú m’anés dictant. Les idees i paraules acudien a mi amb una claredat extraordinària. Vaig corregir molt poc. Sentia que, d’alguna manera, sor Pierrette Prat se’m feia novament present. Va ser una escriptura fàcil, ininterrompuda, lliure, espontània, que brollava d’algun lloc de dins meu.

Tot i que algunes persones consideraven a sor Pierrette Prat una santa, penso que, per sobre de tot, era una dona i clarissa de carn i ossos. Jo, que la coneixia i vaig tractar en vida, considero que era una persona profundament humana i profundament espiritual. Si ella hagués sospitat que algú volia encimbellar-la, no hagués donat el seu vist i plau. Declaro que el meu objectiu no va en aquesta direcció. M’interessa reflectir el més fidelment possible la seva vessant humana i espiritual amb la màxima objectivitat possible.

Ella era una persona autèntica, coherent, que sorprenia per la seva actitud espontània i anticonvencional, i que fugia de qualsevol mena de beateria o religiositat artificial. L’Esbós biogràfic de la seva germana Janine, tot i la seva brevetat, ofereix una imatge d’ella real i gens distorsionada.

Soc conscient que el meu treball pot ser incomprès i criticat per alguns lectors, que el considerin excessivament imaginatiu i poc rigorós. He actuat amb plena llibertat quant a la forma i estil de redacció dels diversos textos. Admeto que és arriscat i un atreviment imaginar el que hagués pogut dir i pensar sor Pierrette, però és una manera efectiva i vàlida de fer-la propera al lector. M’he basat, a més del meu coneixement personal de sor Pierrette, i dels textos recollits a l’Homenatge que vaig promoure i coordinar l’any 2016, en les dades i documents aportats per la Janine; també en la meva pròpia intuïció, intentant aproximar-me a la seva forma de pensar i de sentir, amb la finalitat de revifar-la a través de la seva pròpia veu i sensibilitat. Ignoro si ho he aconseguit, però el meu propòsit ha estat sincer.

No he pretès compondre uns textos de ficció ni fer únicament uns exercicis literaris al voltant de sor Pierrette, tot i que també ho són. He volgut aproximar-me amb el màxim de respecte possible a la seva vessant humana i espiritual a través d’uns moments clau de la seva vida que considero essencials i significatius. He treballat en aquest recull amb entusiasme i humilitat, sense esperar l’aprovació ni cap lloança de ningú. He fet el que em dictava el meu cor, i he pretès oferir novament un servei als lectors presents i futurs, i a la família franciscana.

Considero que val la pena recollir i conservar per escrit totes les notícies possibles d’aquesta religiosa clarissa que va deixar una empremta inesborrable en totes les persones que la van conèixer i tractar. La memòria humana és molt fràgil i en pocs anys s’aniran diluint els seus records. Quan hagi passat aquesta generació i hagin desaparegut totes les persones que conegueren a sor Pierrette Prat, ¿què és el que romandrà del seu pas per aquest món? Fonamentalment els textos.

En aquest sentit, he considerat que aquestes pàgines, que han romàs manuscrites durant set anys i que només havien llegit unes poques persones, valia la pena imprimir-les i difondre-les, com una contribució més que ajudarà a preservar el seu llegat.

Josep Lluís Bronchal

Fotos: Xavier Closa 12/02/2025