Rafael d’Amat i Cortada, més conegut de tothom com el baró de Maldà (1746-1819), va portar durant molts anys una mena de dietari en el que anotava les coses més inversemblants, vinculades moltes d’elles a la seva vida personal, però també a la vida barcelonina. L’inicià l’any 1769 i no el va cloure fins a la seva mort l’any 1819, consta de més de seixanta volums i és conegut popularment com El Calaix de Sastre.

Justament és en el Calaix de Sastre, i més concretament durant la nit del dia 2 de desembre de 1777, quan Rafael d’Amat recull una anomalia atmosfèrica imprevisible en una latitud tan meridional com la nostra, i que es deixava veure més enllà de Collserola, damunt del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, l’ombra del qual es devia retallar sota un cel espectacular, però no vencem expectatives i, cal deixar que el baró ho expliqui amb les seves paraules:

“El dia 2 de desembre se aparegue en lo cel una hora després de post lo sol la Aurora Boreal a la vanda del nort, la que se apagá, y tornà a ferse visible á dos quarts de 9 de la nit, era son color com de foch, y se coneixia bastant son resplendor azia Sant Geroni de Valldebron y montanya de Sant Pere Martir, la qual aparició designa frets excessius, y á moltissims ignorants de tal fenomeno que no dexaria de espantar-los com a mi mateix per lo bastant aprehensió”.

Lluís Jordà i Roselló