El cognom Gausachs és comú a Catalunya i prou conegut als voltants de Barcelona especialment a Sant Cugat, Collserola i la Vall d’Horta que és la zona que en aquest cas ens interessa. L’etimologia de Gausac podria tenir origen visigòtic; segons l’expert arqueòleg Jordi Aguelo, seria la derivació d’un nom germànic (Gaus) posteriorment llatinitzat ,i que arriba a la nostra zona a través d’Occitània i del que consten referències al Cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès des de finals del s. X.¹

Però centrem-nos en la relació del cognom Gausachs a la Vall d’Horta per la vinculació directa i perllongada amb els monjos del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Les primeres referències que tenim del cognom Gausachs a la Vall d’Horta són d’uns terrenys denominats Mas Soler, que passen per emfiteusi a la propietat de la família cap el 1524 Gausachs, per cessió de la noblesa descendent del llinatge Sabastida. ² El Mas Soler canviarà el nom per Can Gausachs, ja que era on hi havia la masia familiar, i estarien situats actualment a La Clota. Més concretament entre la Torre Jussana, junt al Camí de Sant Genís a Horta, i la plaça de La Clota. Al segle XVIII els Gausachs eren pagesos que havien de pagar els censos als propietaris directes de cada part de la finca, així com els delmes a la parròquia de Sant Genís d’Agudells, a la qual pertanyien.

Com tot pagès, per subsistir depenien de les irregularitats de les collites, que els havien de permetre viure i pagar els censos i els delmés. A més, van patir les conseqüències de les diferents guerres que van afectar al territori. Especialment calamitosa per els Gausachs va ser la Guerra de Successió (1701-1715). Les tropes que assetjaven Barcelona van ocupar i saquejar els voltants de la ciutat, amb grans perjudicis pels pagesos de la contrada. Les vinyes van ser destruïdes i les masies molt malmeses. Durant alguns anys els Gausachs, de igual manera que altres pagesos de la zona com per exemple els de Can Mariner a Horta, no van poder complir amb el pagaments de pensions per les terres ni els delmes parroquials. La recuperació econòmica dels Gausachs depenia de noves inversions per reconstruir la casa i plantar nous ceps però no disposaven de prou recursos.

La solució la van aportar els monjos del monestir de Sant Jeroni de la Vall Hebron. El monestir era propietari des de 1644 de la finca denominada Torre Jussana, abans coneguda com torre de l’Ardiaca per haver estat propietat d’Onofre D’Alentorn. ardiaca de Benasc. La finca de la Torre Jussana era contigua a la dels Gausachs, i aquests van proposar als monjos la venda de les terres al monestir i ells poder mantenir-se com pagesos arrendataris o masovers a la finca. Els monjos van acceptar la proposta ja que així augmentaven les propietats a la contrada on ja tenien més terres. El conjunt d’aquest extens territori de conreus serà més tard nomenat pels monjos con la Granja de Sant Jeroni.

La venda al monestir es va fer el dia 14 de juny de 1722 formalitzada en una escriptura pel notari Sebastià Costa on “Joseph Gausachs, pagés i Francisca (Gausachs) i Canals venen a perpetuïtat…” al representat del monestir de Sant Jeroni que era el frare Miquel Manent.³

La propietat venuda era el conjunt de diverses peces de terra. La peça de terra on estava la masia era descrita com:

“tota aquella casa anomenada antiguament Mas Soler, junt ab sa gleba de terra campa en que dita casa se troba fabricada de tinguda dos mojadas y dos mundinas poch mes o menos, ab sas entradas, y eixidas, drets, y pertinencias universals situada en dita Parròquia de Sant Genis de Agudells alias de Horta (…) y confronta a orient ab onor de Anton Duran que fou de pertinencias del “Mas Duran”; a mitgdia ab lo torrent de Gausachs; a ponent part ab honor de Gausach de pertinencias de dit Mas, y part ab honor del Monastir; y a tremuntana part ab terras del Monestir…”

La referència toponímica al torrent de Gausachs és recurrent en la descripció documental de les finques. Probablement es referia al torrent que naixia al vesant de Collserola a tocar del monestir i Sant Genís d’Agudells i que era denominat de diferent forma segons el tram per on transcorria el torrent, torrent de Sant Jeroni, de Sant Genís, de la Coma, de Codolar o de la Clota, fins confluir a la Riera d’Horta.

En l’exhaustiu treball dels historiadors Rafael Alberdi i Rafael Casasnovas publicat en el llibre “Martí Codolar, una obra social de la burgesia” al referir-se a la finca dels Gausachs apunten:

“Los monjes tomaron con cariño aquella finca en la que invirtieron ilusion y dinero: durante los años 1723 y1724 reconstruyeron la casa, remozaron las viñas con 4.000 cepas nuevas, plantaron muchos arboles frutales – almendros, nogale,s olivos, perales, higueras, naranjos…”

Amb la compra de la finca el monestir de Sant Jeroni passa a ser el propietari directe i cedirà el domini útil, es a dir el dret d’us, a diferents pagesos emfiteutes que conrearan la terra o subcontractaran les parcel·les. La família Gausachs continuarà vinculada a aquelles terres com arrendataris i masovers, vinculació que perdurarà fins el segle XX.

El conjunt de les diferents finques i peces de terres entre Torre Jussana i les que eren dels Gausachs serà una extensa zona de conreus que els monjos denominaran la Granja de Sant Jeroni. Cada any els Gausachs pagaven els censos al monestir. Els seus descendents, l’actual família Casals-Gausachs, conserven un llibre de rendes on consten els pagaments fets al monestir entre 1762 i 1773. És un valuós document històric on, any rere any, el monjo tresorer (que signa com “arquero”) o el prior del monestir de Sant Jeroni, redacten de puny i lletra haver cobrar el cens anual per l’ús de les terres. Un exemple és aquesta transcripció del pagament de 1762. ⁴

Transcripció:

Dich jo lo baix firmat com he rebut de Gaspar Gausachs deu lliures, deu sous, dich 10 L 10s que son per aquella pensió de cens que tots anys lo dia de Sant Joan de junÿ fa i presta per aquella terra te ÿ poseheix en la torre (tatxat) la Clota de pertinencias de la Torre del Monestir de dos quartas y mitja per mes o menos pagant per la pensió lo die de Sant Joan de junÿ de 1762 als 7 de setembre de 1762.
Signat Fr. Ramon Grangés – Arquero

Aquest breu escrit de cobrament és doblement interessant, ja que en ell consta que la denominació la torre del Monestir o torre Jussana, apareix tatxat i substituït pel topònim La Clota.

Estem a mitjans del s. XVIII i des de 1732 els monjos eren propietaris d’altra gran finca més propera al monestir. Aquesta finca seria coneguda com la Granja Nova en contraposició amb la Granja de Sant Jeroni que, per ser primerenca, serà la Granja Vella. El topònim la Clota es devia originar per ser uns terrenys enclotats al costat del torrent de Sant Genís, molt per sota del monestir i de la Granja Nova.

En l’actualitat, i a grans trets, els terrenys de la Granja Nova serien els ara ocupats per l’Hospital Vall Hebron. La Granja Vella, que tenia una extensió més gran, abastaria una zona dels barris La Clota i Vall Hebron, principalment les finques Torre Jussana i Martí Codolar.

A finals del segle XVIII les dificultats econòmiques del monestir no permetien el sosteniment de tantes finques i van decidir mantenir les possessions més properes al cenobi, com era la Granja Nova, i vendre alguna peça de les terres de La Clota. El comprador ideal seria la classe burgesa emergent a la ciutat, ja que disposava de capital i tenia la voluntat de construir torres d’esbarjo amb grans jardins ostentosos on mostrar el seu poder.

Els monjos van vendre l’any 1798 les terres de la Granja Vella i Torre Jussana a José Milà de la Roca i Serra, ric comerciant de Barcelona. Els Milà construiran una senyorial torre d’estiueig envoltada de jardins i estanys que serà coneguda com Can Milà. En temps posteriors la finca passarà per diverses situacions i d’altres posseïdors i patirà segregacions fins arribar als nostres dies com la finca Martí-Codolar. Però aquesta ja és un altre història.

I que va ser dels Gausachs?

A partir de la venda de les terres al monestir de Sant Jeroni el 1722, els Gausachs van passar a ser pagesos emfiteutes, com hem vist en el llibre de rebudes que demostra els pagaments fins 1773. El fill hereu dels nous propietaris Josep Joaquin Milà de la Roca i de Astigarraga va enderrocar el Mas Gausachs per construir la casa Milà. En Manuel Gausachs i Marí (1930-2009), descendent de la família, va recopilar la documentació familiar on consta que l’avantpassat Gaspar Gausachs va continuat sent pagès dels Milà de la Roca. ⁵

La casa familiar, l’antiga can Gausachs ja desapareguda, va continuar en altre emplaçament i serà coneguda com can Gasparó, nom derivat de Gaspar Gausachs. Aquesta masia encara existeix al barri de La Clota i la podem veure entre la Torre Jussana i el camí de Sant Genís a Horta.

Juanjo Fernández

Notes:

1. Aguelo i Mas, Jordi. «Algunes reflexions sobre el topònim GAUSAC de la serra de Collserola». GAUSAC. Publicació del Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, 1994 ↩︎
2. Alberdi, Ramon. Casasnovas, Rafael. Martí-Codolar una obra social de la burgesia. Barcelona.Obra salesiana Martí-codolar. 2001 ↩︎
3. APN Notari Sever Pujol 944/6 ↩︎
4. Arxiu familiar Casals – Gausachs ↩︎
5. Giménez i Compte, Carlota. Can Gasparó i el mas d’en Gausachs. Revista El Pou n.6 ↩︎