Un viatger de finals del segle XVIII, en el transcurs d’una breu estada en el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, feu una descripció breu, de dos quadres, en concret dos retrats de les que els monjos jerònims consideraven les seves reines fundadores, Violant de Bar i Maria de Castella, ubicats ambdós dins de la porteria del cenobi. El viatger, D. Francisco de Zamora, oïdor reial, els titllà de molt dolents, comparant-los, és de suposar, amb altres obres pictòriques conegudes per ell i, òbviament, seguint els gustos de la seva època.
…nos dirigimos casi sin seguir el camino al monasterio de San Gerónimo de Hebrón, que està en la montaña, en un valle de su nombre, descubriendo por el frente a Barcelona, situación ciertamente agradable. Dista de esta Ciudad hora y media. En la porteria vimos dos malísimos retratos de las Reinas Dª Violante y Dª María, fundadores de esta casa…1
Però al marge d’aquest criteri i, sense conèixer els retrats, per haver-se perdut en el transcurs de l’ensulsiada de 1835, tindríem avui dia la mateixa consideració de dolents? o potser en tindrien una altra una mica millor.
Pocs anys després de la visita de Francisco de Zamora, l’any 1801, un altre viatger més interessat per les menges que no pas per l’art, el baró de Maldà, també feu una visita al monestir de Sant Jeroni. En el transcurs de la seva estada, anà des de la font de la Tenebrosa a l’ermita del Sant Sepulcre, va conèixer de primera mà les relíquies que es guardaven a la sagristia i va veure els retaules que estaven a l’església, però també tingué temps de mirar els dos retrats de les reines fundadores que estaven custodiats a la porteria.
…la fundadora d’aquell real monestir de Sant Jeroni de Vall d’Hebron fou dona Violant i altra senyora (Reina Maria), pintades grosserament en la porteria, sobre d’uns portalets…2
També Rafael d’Amat i de Cortada, el baró de Maldà, va considerar els retrats com a barroers, és a dir de poca categoria artística. Cap dels autors que fan referència a aquests retrats parla de la seva antigor, o si eren pintats sobre taula o llenç. Potser això ens ajudaria a determinar si el fet que fossin dolents o grollers, segons Zamora o el baró de Maldà, ens retrotrauria a pintures fetes a finals de l’edat mitjana o potser a inicis de l’edat moderna.
La porteria era l’indret en el qual es rebien els visitants al cenobi. Era el lloc d’accés al nucli conventual, motiu pel qual de manera rellevant hi figuraven els retrats de les reines fundadores. Tothom quan hi accedia podia apreciar les imatges de Violant de Bar i Maria de Castella situades en un lloc rellevant de la porteria.
Sobre d’uns portalets…
Possiblement, no sabrem mai si els retrats que de la reina Violant i de la reina Maria que conservava el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, en una paret de la seva porteria, eren tan dolents com deien els nostres narradors. Potser ens hauríem de donar el benefici del dubte. Dissortadament la seva pèrdua sempre ens deixarà el dubte.
Dibuix de J. Vehíl3 tret d’un original de Pau Rigalt. El portal de dalt a la dreta, dins de la plaça, era la porteria
Lluís Jordà i Roselló
- ZAMORA, Francisco de. Diario de los Viajes hechos en Catalunya. Pag. 33. Documents de cultura. Editorial Curial. Barcelona 1973 ↩︎
- AMAT I DE CORTADA, Rafael de. Calaix de Sastre. (1800-1801). Volum V. Biblioteca Torres Amat. Edicions Curial. Barcelona 1994. ↩︎
- BARRAQUER, Cayetano. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. 2 vols. Barcelona 1906. ↩︎