L’excursió feta pels membres de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (germen del CEC) a Sant Cugat, tot prenent el camí de la nova carretera feta poc temps abans de la Rabassada (coneguda oficialment com a carretera de Gràcia a Manresa) acabà prenent tints èpics segons es desprèn de la narració. La descripció del trajecte, sobta perquè realment sembla que els nostres excursionistes havien fet tota una aventura pròpia d’exploradors a la recerca dels orígens del riu Nil. Una aventura però que només els durà tres hores, el temps just que trigaren per arribar a Sant Cugat sortint del peu de les escales de la catedral de Barcelona.
Destaco el seu pas per les restes del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, i la breu referència a les ruïnes que no devien deixar mai indiferents als caminants que passaven a la seva vora.
EXCURSIÓ A SANT CUGAT DEL VALLÈS, 2 de juny de 1878
Reunits á las escalas de la Seu á las 5 del matí del día 2 de Juny de 1878: los Srs. Garcia (president). Bordas, Torras y ‘l que subscriu, y passat á buscar á son domicili lo Sr. Mapíezcurrena que ab sa máquina fotográfica havía d’ acompanyarnos, partirem. Lo fresch oreig de la matinada que mes viu se feya sentir, nos feu compendre que ‘ns trobavam ja fora de Barcelona. Atravessada Gracia en tota sa extensió y arribats á la hermosa carretera que uneix Sarria ab Horta, ben tost trencarem a la esquerra y ‘ns trobarem en la carretera provincial de S. Cugat. Carretera pesada tant al anar com al tornar, puix encara que’I desnivell entre la Capital y S. Cugat no es molt considerable, lo haver volgut escursar lo camí, ha fet que la carretera tingue de costejar las estribacions del Tibidabo, y que ‘s mantíngue en una y altre vessant una pesada devallada de 5 y 6 per cent. Afegeíxis á n’ aíxó los molts perills que pels carruatges hi ha, ja que á pesar de l’estimbát que es lo camí, anant a ma dreta y principalment quan travessa la carretera una torrentera, en que per evitar los va-y-vens s’ha recorregut al terraplé, ab prou feynas hi ha en tota sa extensió una quants guarda-rodas pera prevenir qualsevol desgracia, y ‘s veurá lo digne que’s faría de gran aplaudiment l’ Excma. Diputació provincial si, atenent á tot aixó, fés ab eixa carretera lo que s’ ha fet ab la que de la estació de Monistrol va á Monserrat, tan semblant á n’ aquesta, y en la que han desaparescut tots los perills, gracias á una paret d’ un metre proxímament d’ alsada que s’ ha construit en los Ilochs mes estimbats. Mes sembla que la naturalesa pera apartar la vista del viatjador de semblants perills, ofereix á sas miradas sos mes encantadors y somrísents panoramas: ja es lo placívol poblet de S. Genis de posició sumament pintoresca, ab sas quatre casas rodejadas de frescos horts que respiran per tot la calma y la tranquílilat mes perfectas, senyorejadas per la petita iglesia, ab son campanaret que armonisa ‘l conjunt y li dona l’ apacible aspecte que presentan tants y tants poblets de nostra aymada Catalunya; ja es la vall d’ Ebron ab son arrunat convent, qual aspecte causa indignació al recort dels tristos días de venjansa, mort y destrucció per que passan los pobles, quan oblidant propis interessos, se fan arma de vils intencions y cobdicias. Y si cansat lo viatjant s’ atura, y per un moviment lo mes natural se gira, com per darse compte del cami recorregut, sempre hi ha la obertura de duas montanyas que mostra un tros ó altre, sempre encantador, del hermosíssim pla de Barcelona pero ahont puja de punt aixó, ahont pot admirarse en tota sa magnificencia ‘I pla, es al arribar ú I’ últim revolt de la pujada, alli ahont s’ ofereix al caminant lo mes gran perill, allí ahont s’ obra ‘l mes espantós abisme á sos peus, que si se n’adona recula horroritzat; alli també, y com per amagar risch tan inmens, ofereix la Naturalesa la mes grandiosa vista que darse pugui. Figureuvos á la dreta una gran ciutat mitj tapada per las montanyas que tanta prop teniu y coberta per la encalmada boyreta que senyoreja tot lloch que aiga empori de la industria y del travall humá, extenentse cap á la esquerra una magnifica, encar que reduida planura, per ahont campejan casas y pobléts que mes que casas semblan aplechs de blancas colometa a que juguetejan tranquilas per entre ‘I vert herbam d’ un prat eterna, y mes enlla veyeu aqueix pla tallat de sopte per montanyas de conrehuadas vessants que ilemoatran que als mes perillosos llochs s’ arrisca I’ home, per treurer de la ingrata térra lo neceasari pa de cada dia; extense eix delitós paisatge per sos extrema y se n’ entra pel mitj, com per rebrer en sos brassos la blanca escuma ab que festeja á la térra !o plácil Mediterrá y que li envia per las blavencas onas que van á morir, besant joguineras las daurades arenas, o estrellantse, estrepitosas, en las rocas de la sonrisenta costa. ¡Qui no s’admira davant de tanta grandiositat!
Proseguirem nostre cami: llavors la carretera, fins á Sant Cugat, es una baixada continua per entre ombrivols boscos que impregnan de son rehinós alé l’ aire que’s respira; frescas ombras y ferestechs paisatges caracterisan aqueixa part del camí, oferintse de tant en tant, segons las sinuosítats de la carretera, grandiosas vistas: ja del deliciós Pla del Valles ab gas industriosas Sabadell y Tarrassa, senyorejat pel caracteristich S. Llorens del Munt; ja de la preciosa conca del Llobregat amparada per la perla de las montanyas, la sacrosanta Montserrat.
Arribats a Sant Cugat á las vuit…
E. Sunyol