De tothom a Barcelona era conegut l’entorn saludable del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Diversos viatgers n’havien fet esment. Fins i tot, els vilatans de la ciutat s’acollien l’estiu a la bondat de les seves fonts i a la frescor de les seves muntanyes. Per això, no era gens d’estranyar que nobles i senyors volguessin gaudir d’aquell entorn natural, així com compartir també la vida pietosa de la comunitat jerònima que albergava aquell monestir.
La distància que el monestir tenia de Barcelona, l’allunyava alhora dels focus infecciosos que la ciutat constrenyida per les seves muralles sovint albergava. No obstant, Sant Jeroni no es va lliurar de diverses passes de pesta que quan van afectar la comunitat la van delmar. Trist record en guardaven els monjos d’aquestes tan temudes ocasions.
És per tot això que quan van rebre una petició del Marquès de la Quadra per tal d’acollir el seu fill una temporada dins del clos monacal, per tal que pogués sobreposar-se a una infermetat crònica que patia, s’ho pensessin dues vegades abans d’acceptar la demanda feta per l’aristòcrata.
Així, van decidir en Capítol, el dia 13 de juliol de 1775, la determinació final a prendre sobre la qüestió plantejada.
DIA 13 DE JULIOL DE 1775
Petició del Sr Marques de la Quadra.
Convocats y congregats los P.P. capitulars en la Celda Prioral a ço de campana (com es costum) per orde de N. P. Prior Fr. Isidro Volart, Proposá dit N.P. Prior que lo Sr Marquès de la Quadra demanaba à la Comunitat fer lo favor de admetre en qualsevol part del Monestir un fill seu, per recobrar la salut, que tenia perduda per causa de una enfermetat crònica que tenia, manifestant una (declaració) del mitge Dn, Esteve. Pero examinada la dita enfermetat ab refleccio se veu clarament que ocultava la enfermetat ab veu publica de tisis declarat. Vehent pues la Comunitat los perills que se posaria en casa, si admetia la petició de dit Sr y los danys tant manifesta que se podien seguir especialment en los Pares joves, y quedar la Casa empestada de dita enfermetat; resolgué la Comunitat que de ninguna manera se admetés dit fill del Sr Marques, y que s’escrigues â dit Sr resposta ó carta molt atenta donant â dit Sr lo sentiment que se tenia de no poderlo complaurer en sa petició, per lo perills ja dits, esta fou la resolució de tota la Comunitat.
Isidro Volart – Prior Geroni de St Joseph – Vicari
La decisió final, irrevocable i per majoria unànime del capítol de la comunitat (esta fou la resolució de tota la Comunitat), va ser no acceptar la petició feta pel Marquès de la Quadra. No obstant, no deixa de sorprendre l’anàlisi fet abans de prendre aquesta decisió. Els monjos es van adonar que la infermetat crònica que patia el fill del marquès era infecciosa, aspecte aquest que sospitosament el metge (Doctor Esteve) que atenia el jove va tenir cura d’ocultar. La comunitat però, tal i com s’apunta a l’acta de la sessió capitular, va estudiar amb deteniment i de manera prèvia les circumstàncies que envoltaven la suposada malaltia crònica, adonant-se que no era altre que tisis. Això va determinar de manera immediata la posició contrària a l’acceptació del jove dins del clos monàstic, en poder ser aquesta enfermetat, la causa d’un focus de contagi que podia tenir una greu incidència en el convent, en especial, entre els monjos més joves.
Així, van decidir de respondre de manera atenta al Sr. marquès, lamentant el mal tràngol que la família devia passar per causa de la greu malaltia que travessava el jove, però mostrant enèrgicament la seva negativa a acollir el jove fill del marquès dins del monestir.
LLUÍS JORDÀ I ROSELLÓ
Associació d’Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron