El passat dia 10 d’octubre del 2024 la nostra Associació d’amics del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron va organitzar una Jornada verdagueriana amb dues activitats complementàries.
A les 11 hores del matí ens va rebre a l’entrada de la Biblioteca de Catalunya la Núria Altarriba, Directora de la Unitat Bibliogràfica, que ens va portar a la Sala cervantina o Bonsoms, on en una llarga taula ens va mostrar diversos manuscrits, llibres, objectes, fotografies, i dibuixos de Jacint Verdaguer amb oportunes i detallades explicacions. Érem deu persones. L’ocasió única de poder veure de tant a prop aquelles coses que havien pertangut a Jacint Verdaguer fou realment emocionant.
Per la tarda, el Recital verdaguerià al Centre cívic de la Casa Groga, a partir de les 18,00 hores, fou un acte senzill però alhora intens. Érem fins a cinc recitadors. De les deu poesies que tenia assignades la M. Dolors Vilaplana, primera participant, ella em va passar dues a mi: Records i Somnis i La formiga. Jo vaig coordinar el Recital, fent una breu introducció a la importància literària de Verdaguer, i presentant breument cadascuna de les poesies autobiogràfiques, perquè d’aquesta manera els oients poguessin copsar millor el seu context i significat. Les deu primeres poesies van ser: Somni d’infant, L’arpa, Records i somnis, L’emigrant, Què és la poesia, Vora la mar, A un rossinyol de Vallvidrera, Les tres volades, A la mort de la meva mare, i La Formiga.
La M. Dolors Vilaplana té una veu magnífica. Recita de forma meravellosa; sap donar vida a les paraules i a tota la composició amb una gran naturalitat. Possiblement sigui la dona que recita millor a Verdaguer. Tot un privilegi. Recordar que la Sra. Vilaplana l’any 2004 va rebre dins els prestigiosos Premis Ciutat d’Igualada, el primer premi en l’apartat de recitació. Ha participat, en solitari o amb altres intèrprets, en una gran diversitat de recitals-poètics.
El Desideri Díez o Desi, autor de diversos llibres sobre la història del barri d’Horta (Barcelona), catedràtic de literatura d’Institut jubilat, enamorat de Verdaguer, ens va fer una lliçó abrandada i magistral de la finca de Vallcarca o dels Penitents, que es troba molt a prop de Sant Genís dels Agudells, i que va comprar Verdaguer, amb aspectes punyents de la seva tragèdia. Va recitar amb molt d’èmfasi quatre poesies significatives de Flors del Calvari: No em deixeu caure, Pobresa, Lo calze i l’arpa i Sum vermis.
Després, l’Àngels López, veïna de Sant Genís dels Agudells i membre de l’Associació va recitar: Nostra Senyora de l’Ajuda, composició molt emotiva i tendra, d’una dona vídua, vella i pobra que vivia en un barracó a Sant Genís dels Agudells i que portava llenya seca per vendre a la ciutat de Barcelona.
https://youtube.com/shorts/uH8P4KIFDZc?feature=share
En Lluís Jordà, historiador, va recitar dues poesies. Primerament l’emblemàtic Epíleg de Canigó: Los dos campanars, composició molt oportuna per la lluita de la nostra Associació, en què tracta del somni de Jacint Verdaguer de recuperar aquelles dues abadies que havien estat aterrades: Sant Martí de Canigó i Sant Miquel de Cuixà. I per acabar una poesia inèdita de joventut de Verdaguer, dedicada a Carles VIIè, el pretendent carlí de la tercera guerra carlina (descoberta entre els papers verdaguerians de la Biblilioteca de Catalunya per Ricard Torrents, al manuscrit 1463/19).
Van assistir-hi poc més d’una vintena de persones. Les cadires es van col·locar en posició de mitja lluna i al centre hi havia un micròfon de peu i una tauleta petita. El recital va durar una hora i mitja.
D’alguna manera, el nostre màxim poeta es va fer present als qui, ben probablement, mai abans havien sentit recitar versos de Jacint Verdaguer. Va ser una vetllada poètica senzilla i carregada d’emoció.
Josep Lluís Bronchal
Barcelona, 18 d’octubre del 2024