Com ja havia
assenyalat en un escrit anterior, a primers de juny de 1808, Catalunya s’alçà
en armes contra l’ocupació francesa. Les tropes espanyoles destacades a
Barcelona desertaren, però també una part de les italianes, i diversos soldats
francesos van abandonar la seva unitat de manera precipitada. El nombre de
desertors devia ser tan gran, que les autoritats franceses van decidir prendre
cartes a l’assumpte per frenar la pèrdua constant de soldats, cosa  que afeblia la força militar napoleònica a
Barcelona.

El camí de fugida
escollit era a través dels camins de la
serra de Collserola vers el Vallès, zona lliure de control napoleònic i per on
campaven les milícies i també grups de miquelets. El monestir de Sant Jeroni es
trobava just a mig camí, abans d’arribar a la carena, motiu pel qual els
desertors, fadigats després de la seva sortida furtiva de la ciutat, demanaven
tota mena d’assistència als monjos.  Els
monjos els repartien menjar, beure i sovint, i també,  tot i que fent companyia als mossos,
allotjament.

La notícia de
l’actitud hospitalària del convent de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron amb els
desertors, contrariava les autoritats franceses. El mariscal Duhesme, cap de
les tropes franceses destacades a Barcelona, i el seu assistent el general
Lechi, van tenir coneixement de la bona disposició dels monjos amb els fugitius
 i van voler comprovar si les noves que
els havien arribat eren certes.

La matinada del dia 3
de juny de 1808, a través de diferents camins, companyies d’infants de
l’exèrcit francès es van apropar  amb
nocturnitat i traïdoria al convent de 
Sant Jeroni en una maniobra de tenalla, per tal
de comprovar si els desertors de l’exèrcit francès eren aixoplugats al
monestir…però tornem a les fonts originals. Si en un article anterior ens va
explicar aquests fets el prevere Raimón Ferrer fent una transcripció del seu
conegut dietari, Barcelona Cautiva, ara deixaré que sigui el baró de
Maldà qui ens relati la seva versió, tal i com figura en el seu Calaix de
Sastre.

Dia 2 de juny

…Casi com professó
de paisanatge, soldats espanyols i també de francesos, era lo camí  i demés de Gràcia ; desertant estos últims de
ses tropes, descontentes de son amo Napoleón, renegant de tal traïdor, no
volent-lo ja més servir, és dir, en França, sí que en Espanya, ab bons
enganxaments de dobla de quatre, i de mitja, ab què s’han allistat los
francesos als espanyols. I baixat ja molts de Montjuïc, no sé si altres de la
Ciutadella, anant molt alegres per defensar la fe de Jesucrist per camins i
muntanyes, cap amunt, a Sant Jeroni de Vall d’Hebron i, des d’allí, ben
socorreguts de pa i vi, anant per camins extraviats cap a Tarragona i València.
Déu los do un feliç camí i la desitjada victòria de tots eixos enemics de Déu,
i de la iglésia, anant en nostra defensa d’Espanya i de Catalunya. Amén…

 

Dia 3 de juny

Los pobres monjos de
Sant Jeroni de Vall d’Hebron, que ja ho son en realitat (ab tantes xurriacades
de ventes de finques subjectes a béns pius que han rebut en temps del reinat de
den Carlos IV, i de son favorito don
Manuel Godoy, llavores Príncep de la Pau), han tingut los sustos i incomoditats
– per bèurer-se’ls tot lo vi – d’uns
cinc-cents francesos, que ahir s’hi recolliren desertors, passant-se a fer un cordó, per no passar avant cap a
Tarragona i València; havent ja fet allí dalt alguna travessura de les que
acostumen ab algun arremango de sabre, no sé si algun disparo de fusells; que
estarien prou atribolats los bons monjos ab temors dels gavatxos, en malmetre i robar  a alguns de sos pocs tresors…

No és poc ni gaire, segons nos ha contat, en la nit,
que ha tornat a la torre, lo pare Josep Soler, lo mal que els han fet als bon monjos de Sant Jeroni
tota esta maldita tropa, en esborzar-los totes les portes, saquejant-los-ho
tot, fins lo menjar, ab disparos de fusells i amenaces de matar-los a tots,
deixant-los mig morts de resulta de tants sustos i atropellaments…

En tantes
crueltats com cometen aon han entrat i aixís que se’n vàgien al
Diable d’una vegada, que els farà un bon recibiment en l’Infern…

BIBLIOGRAFIA

AMAT I DE CORTADA, Rafael d’. Calaix de Sastre. 1808-1810. Volum
VIII. Biblioteca Torres Amat. Editorial Curial. Barcelona 1996

FERRER, Raymundo. (Presbítero). APÈNDICES.
Suplemento  e Indices al diario de
Barcelona Cautiva en 1808. Tomo Segundo. Antonio Brusi, Barcelona 1815

OLIVÉ I GUILERA, Fèlix. Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
Parròquia de Sant Jeroni de Montbau. Barcelona 1995