Per què Jerònima Llobet, una dona laica, nascuda a Barcelona l’any 1665, molt devota, seguidora de Sant Josep Oriol, qui en fou el seu primer confessor i alhora biògraf (tot i que d’una manera parcial) de la seva vida, va decidir a l’hora de la seva mort ser enterrada a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron? Intentaré fins allà on sigui possible saber el perquè!
De la seva biografia, devoció, misticisme, i fins i tot miracles que li són atribuïts després de la seva mort no cal parlar-ne, perquè ja se n’ha fet esment en alguna altra ocasió1. Però tot apunta al vincle entre Sant Josep Oriol, molt proper al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, a sor Magdalena Rialp, monja professa del monestir de monges jerònimes de Sant Maties, actualment venerable, i al seu germà Antoni Rialp, monjo del dit monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, i confessor que fou amb posterioritat a Josep Oriol de Jerònima Llobet, com a motius essencials per escollir finalment el monestir de Sant Jeroni com a lloc idoni per a ser-hi sebollida.
El vincle entre aquestes persones i la seva connexió amb Sant Jeroni de la Vall d’Hebron es fa, per tant, molt patent. Jerònima Llobet va morir l’any 1718, moment en el què totes les persones de les quals hem parlat abans ja eren mortes. La seva decisió per escollir l’indret on ser enterrada ja devia haver estat presa amb molta antelació.
En aquell moment la consideració de santedat d’aquesta dona ja devia ser de tal condició que per decisió expressa de la comunitat no se l’enterrà en el carner, o cripta, que hi havia a la sala capitular, coneguda també com a capella de Sant Sebastià, sinó a l’interior de l’església monacal. aspecte aquest inusual i reservat de manera específica a personalitats molt destacades.
Barraquer en el seu llibre 2 ho assenyala d’aquesta manera:
“En el pavimento del centro del templo, bajo el coro sin más làpida que una cruz en un ladrillo, descansava el cadàver de la venerable sierva de Dios Jerónima Llobet, confessada también y dirigida por el mismo beato Oriol, y virgen de fama de gran santidad”.
D’igual manera, el monestir conservava objectes i llibres molt directament vinculats amb tots els personatges abans esmentats. Serveixin d’exemple, el Sant Crist de Magdalena Rialp del qual per decisió expressa d’aquesta passà a mans del seu germà Antoni, monjo de Sant Jeroni, o un volum de les obres de Sant Joan de la Creu que pertanyia en vida al propi Sant Josep Oriol. La veneració vers aquest Sant devia ser tan gran i alhora tan estreta amb el monestir que a la seva sagristia es guardava un excel·lent retrat seu, segons Barraquer.3
Bernat de Bransi4, en la seva contesta al qüestionari de Francisco de Zamora, l’any 1789, també aporta detalls en relació al lloc en el qual es trobava la tomba de Jerònima Llobet, així com l’existència d’un retrat seu també conservat a la sagristia de l’església monacal, com una mostra de la devoció que la comunitat jerònima sentia per aquesta dona:
“Debaxo del arco del coro està enterrada la devota donzella Gerónima Llobet, cuia vida exemplar acredita la de su amo y discípulo (sic) de espíritu el venerable doctor Joseph Oriol, presbítero y beneficiado de Santa María del Pino de Barcelona. Vése el original retrato de aquella, descrito el epítome de su vida a su pie, en un quadro sobre lienzo que se guarda en la sacristia de dicha real casa”.
Sant Jeroni conservà les restes de la venerable Jerònima Llobet, fins que la maltempsada de l’any 1835 ho esborronà tot per complet. A partir d’aquest moment el silenci més pregon planà sobre el trist destí de les restes de Jerònima Llobet. Desapareixent d’igual manera que el monestir, què poc a poc, any rere any, s’anà esborronant fins a desaparèixer quasi per complet.
Hores d’ara, les escadusseres restes que encara es perceben del monestir ens recorden que havien albergat el cos de Jerònima Llobet, proclamada venerable per l’església catòlica, sebollida en una tomba gairebé anònima i avui dia desapareguda.
LLUÍS JORDÀ I ROSELLÓ
Associació d’Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
NOTES
- JORDÀ ROSELLÓ, Lluís. Biografia de Jerònima Llobet existent a l’Arxiu de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Bloc Associació d’Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. 27 març 2021. ↩︎
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Cayetano. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Imp Fco Altes y Alabart.2 Vols. Barcelona 1906 ↩︎
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Cayetano. Id. anterior. ↩︎
- BURGUEÑO, Jesús. El Pla de Barcelona a la fi del segle XVIII. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora. Societat Catalana de Geografia. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona 2016 ↩︎