El cor de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron estava ubicat en un cos alt construït damunt la porta principal d’accés al temple, porta destinada exclusivament als monjos i que comunicava de manera directa amb el claustre del monestir. El cor era ubicat als peus de l’església, en el seu primer tram, cal assenyalar que l’església disposava de quatre trams i l’absis major.
Desconeixem si l’estructura arquitectònica del cor es va bastir de manera simultània a l’església, construïda per Arnau Bargués en el curt període que transcorre de 1394 a 1396, moment de la mort de Joan I, espòs de la fundadora, la reina Violant, o en un moment posterior. No obstant, tot fa pensar que la seva construcció podia haver estat al mateix temps que la nau de l’església, en especial si atenem a l’estretor d’aquesta i al fet que existien capelles laterals, dues per costat, cosa que en cas de haver bastit l’estructura mobiliària del cor al mig de la nau dificultaria el trànsit i devoció als altars ubicats dins les capelles laterals. Cal assenyalar també que els fidels accedien a l’interior de l’església per una porta lateral, motiu pel qual l’existència d’un cadirat disposat al centre de la nau faria molt difícil la deambulació i estada als oficis de les persones alienes al monestir.
Segons indica Barraquer1, de les explicacions rebudes de Francesc Carner, antic mosso del monestir el qual li va dir que: “que el coro hallábase a los pies del templo sobre la puerta del frontis” i també afegia quina era la seva disposició interior: “Dos ordenes o filas de las acostumbradas sillas, aquí de caoba, rodeaban el coro…”
Atenent la migradesa de l’espai de l’estructura arquitectònica del cor i aquesta doble disposició de files de cadires que assenyalava l’antic mosso, s’ha d’interpretar que el cadirat del cor estava molt agrupat a l’entorn d’un faristol i afrontat a l’altar major de l’església. L’accés al cor es devia fer per una porta situada en un dels seus laterals, mitjançant una escala que el comunicava amb la planta baixa, de manera immediata a la porta del frontis de l’església que donava al claustre. El cadirat, per tant devia estar disposat en doble rengle en forma de U, restant al bell mig el faristol que era guarnit al seu capdamunt per una imatge de Déu, segons es desprèn del que assenyala el Llibre de Costums del Monestir2. El faristol servia també per guardar a la seva part inferior els llibres del cor.
Si el cadirat del cor adoptava aquesta forma de U i en un doble ordre de cadires, malgrat que la superfície fos petita en ocupar el cor només un tram de la nau, podia probablement disposar de seients per a un mínim d’uns vint monjos, trobant-se la cadira prioral en una disposició central i possiblement de manera més representativa que la resta.
El doble ordre de cadires devia tenir alhora una categorització, en funció de l’antiguitat dels monjos a la casa, i si eren capitulars, llecs o novicis. Estant assentats els de major categoria a la segona fila de cadires i probablement en una disposició més elevada que els assentats a la primera fila.
El Llibre de Costums del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron3 apunta tot un seguit d’obligacions que recauen en el monjo corista, per tal de tenir l’espai del cor en l’ordre i disposició adequats:
«Costums del chorista — P° Lo chorista te carrech de escombrar lo chor en lo ivern una vegada en la semmana, en lo estiu dos vegades, y en aquest temps lo ha de regar dos vegades també la semmana, y ha de netejar las cadiras tot lany dos vegades la semmana, ha de traurer al sol los escupidos de cals, y girar la cals una vegada la semmana.»
«Ig. — Lo chorista posa las estoras en lo chor lo die de finats y las ha de llevar lo die que lo Sagristà lleva los draps apres de pascua, y en aquestos días li ajudan los de la escola.»
«Ig.—ha de traurer los estorins un die per altre al sol ils ha de netejar juntament ab los de la escola tres vegadas lany.»
«Ig.—als dobles majors posa los banquets y catifas devant las cadiras dels Cantors.»
«Ig.—empalia la Imatge de N. Sr. que está al cap del faristol conforme la festivitat, y conforme lo altar major.»
«Ig.—ha de escombrar la estancia de las manxas, y las dels llibres del chor. y espolsar dits llibres, y ha de escombrar devant lo rellotge, y la escala que baixa á las celdas, y assó cada disapte.»
«Ig.—ha de obrir las cortinas del Chor en los dobles majors a les Vespres, y Missa perqué estan las Reliquias en lo altar, asso se entén quant no y ha seculars en la Iglesia en particular donas.»
«Ig.—lo llevar la cortina així de la rexa com de la vidriera, y tocar lo rotllo de las campanas ha de fer aquell á qui lo P. Mestre li aparexera.»
La importància de la custòdia i preservació dels llibres de cor, així com els que havien de estar disposats en aquest espai queda assenyalat en el costumari del monestir, però també es posa de manifest arran de la vista dels Pares Visitadors al monestir l’any 1732 que motivà, la realització d’una còpia del llibre de Costums del Monestir amb destinació al cor, en no trobar-lo en aquesta estança els Pares Visitadors, còpia que es feu aprofitant l’original que es guardava a l’Arxiu del monestir.4
I com així ho manifesten a la part final de la còpia que es feu del Llibre de Costums:
“Concuerdan con su original de que damos fe los infra escritos a 4 de Marzo 1732.
Fra Miquel Manent Prior
Fra Pau Ribas Vicari
Fra Francisco Salvador
Fra Joan Baptista Carreras “
Segons s’indica per una referència relativa a la neteja del llibres del cor esmentada en el Llibre de Costums, es parla d’una estança en la qual suposadament aquests es guardaven, i que per força devia ser contigua o immediata al cor:
“ha de escombrar la estancia de las manxas, y las dels llibres del chor. y espolsar dits llibres…”
Per altra banda, també tenim informació sobre el destí final dels llibres del cor i del seu cadirat, aportada per Barraquer tot fent referència al moment d’intent de salvament dels elements litúrgics de la casa durant l’estiu de 1835.5
“Las sillas del coro fueron depositadas en la capilla de la casa llamada »Cá’n Blay de Horta» (también llamada Ca’n Fontanet), «hoy {1885) fábrica de «curtidos de piel. Allá paró también el «órgano. Los libros de coro y algunos «colchones en casa del mismo alcalde de »Horta, llamada ca’n Mariner» “
Dissortadament, malgrat aquest intent de salvament, poc dies després foren definitivament destruïts, resseguint el que el mosso del monestir explicà a Barraquer:66
“En agosto siguiente una turba de San Andrés y de Horta subió tumultuariamente al monasterio, y lo incendió, y todo lo estropeó. Cuando estos de San Andrés pasaron por ca’n Blay pretendieron poner fuego a la capilla donde se hallaban depositados los arriba indicados objetos; mas desistieron de quemar la capilla, pero no los objetos; los cuales fueron sacados, y después de haber tomado de ellos cada uno lo que quiso, les pusieron fuego. Muchos salían de allí tocando una flauta del órgano, a modo de instrumento de viento. Pasaron también a casa del alcalde Mariner, y en su era quemaron los libros de coro, pero no los colchones. «Yo mismo, me decía Carner, «vi de lejos las llamas de la era de casa «Mariner»”
Trist final el del cor del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. No obstant això que sembla tan clar i meridià, no ho és tant, per exemple com es salvà el Llibre de Costums guardat al cor, i actualment conservat a la Biblioteca de Catalunya, si aparentment tots van ser cremats a l’era de la casa de Can Mariner d’Horta?
Potser algun dia tindrem més sorpreses.
LLUÍS JORDÀ I ROSELLÓ
Associació d’Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron
NOTES
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano. La Casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX.2. Vols. F.J Altes y Alabart. Barcelona 1906 ↩︎
- LLIBRE DE COSTUMS DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON. Ms 315, Biblioteca de Catalunya ↩︎
- Id, Anterior. ↩︎
- Id, Anterior. ↩︎
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano. Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. 4. Vols. F.J Altes y Alabart. Barcelona 1915-1917 ↩︎
- Id. Anterior. ↩︎