Tant d’esquenes a la realitat vivien els monjos que encara el 13 de juliol de 1835 no contemplaven en absolut la definitiva extinció dels ordes monàstics a Espanya?
Es difícil de creure però, nogensmenys sobta veure com en les actes capitulars, fins i tot en la darrera acta recollida en el llibre d’actes del monestir, corresponent al dia 13 del mes de juliol de 1835, no es percep gens la por a una pròxima desaparició de la vida cenobítica. La comunitat seguia adoptant actuacions sobre les seves propietats, a llarg o mig termini, sense tenir present cap previsió d‘una propera desamortització o tancament immediat del cenobi.
El pare Prior, Josep Boada, havia estat escollit per segona vegada prior del monestir, el dia 30 d’abril de 1835, escassament dos mesos abans de l’escriptura d’aquesta darrera acta capitular. Tindria la trista glòria de ser el darrer prior del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
L’acta transcrita de manera íntegra, incorporant les notes marginals diu el següent:
Gracia de lluïsme y dret de fatiga a favor del suplicant
Vocals assistents
Pare Vicari
NP Miquel
NP Albaret
P. Capsada
P. Bori
P. Tornamira
P. Vilardell
Als 13 de Juliol de 1835, convocats y congregats los PP. Capitulars a so de campana (com es costum) en la celda Prioral per N.P. Prior fr. Joseph Boada proposà Sa Paternitat, que Joan Mallol cirugiá de la Parrochia de S. Joan de Horta demanaba lo dret de fatiga y la gracia de lluïsme, en cas que se verifiqués la enagenació o venda de una casa que posseeix la Sra Rosa Coll y Giralt, situada en lo carrer de la parrochia citada de S. Joan de Horta, edificada en terreno de Geronima Camarans, del qual te lo señorio1 aquest Monastir. Resolgueren los PP. Vocals que si la venda o enagenació se feya dins tres mesos se concedia lom dret de fatiga, y la gracia de lluïsme al referit Joan Mallol, però no sinó se feya la dita venda o enagenació dins los tres mesos immediats a lo que se conformà Sa Paternitat.
2a. propuesta sobre lo fer 15 lliures de gracia a Pere Gausachs en lo cens y censal
En la mateixa junta proposà N.P. Prior que Pere Gausachs demanaba se li fessin 15 lliures de gracia sobre los atrasos que te en las pensions de censos y censal que tots los anys fa en est Real Monastir per la casa y terres que te en la Parrochia de S. Genís, y se resolgué per los PP. Vocals, no sen convenien cedir la dita gracia. A lo que també se conformà S. Paternitat.
Yta est
Fra Josep Boada Fra Pere Puig Prior Vicari
A partir d’aquí plana el silenci més absolut en el llibre d’Actes Capitulars del monestir. La vida conventual que havia començat a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron l’any 1393, al cap de pocs dies d’escriure aquesta acta es va acabar per sempre!
Lluís Jordà i Roselló
- Notes
El “señorio” és el privilegi pel qual el Monestir té la facultat d’atorgar a Joan Mallol el dret de fadiga, és a dir, la prelació en la compra de la casa, i, a més el dret a cobrar-li el lluïsme, el qual demana Mallol que no li sigui cobrat. L’única condició que posa el Monestir és que la transacció es faci dins de tres mesos. En aquests casos sempre calia l’autorització del senyor, la qual rebia el nom de signatura pel dret de senyoria. El 1835 l’únic que podia reivindicar el Monestir és la senyoria territorial, ja que la jurisdiccional s’havia suprimit el 1814, més ben dit, no s’havien recuperat les senyories jurisdiccionals suprimides per les Corts de Cádiz.
Apunt del Doctor Jordi Casas i Roca ↩︎