En el llibre Viles
i ciutats de Catalunya, a cura de Margarida Aritzeta (editorial Barcino.
Barcelona 1994), l’autora fa un recull de diverses descripcions fetes pel Baró
de Maldà en el transcurs de diversos viatges i excursions fets arreu de Catalunya. Aquestes visions del baró de Maldà van  quedar escrites en la Miscel·lània de viatges i festes majors, aplec del qual, la autora transcriu diversos passatges relatius a viles i ciutats, però també monestirs, entre els quals cal ressenyar el de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Tot i la brevetat del text, i la transcripció parcial feta per l’autora dels diversos manuscrits en els quals va trobar referències descriptives de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, considero pel seu interès donar detall del que Margarida Aritzeta refereix en el seu llibre. Incorporo tanmateix al text la nota 2, que l’autora limita al peu de pàgina, per tal de fer aquesta descripció més acurada i entenedora.

Lluís Jordà i Roselló

 

EXPLICACIÓ DEL
MONASTIR DE SANT GERONI DE VALL D’EBRON. ⁽¹⁾

Lo convent de Sant Geroni de Vall d’Ebron està situat en las alturas de la cordillera  de montanyas de Collsarola, que segueixen des de la de Sant Pere Màrtir fins a Moncada, distants hora y mitja de Barcelona a Tramontana.

Lo convent és medià, com també la iglésia, y número de sos individus. ⁽²⁾ La iglésia de la que son portal per entrar-s’i dona als claustros, que són a la manera  y forma dels capuchins de Barcelona, si bé que més reduhits, ab un sortidor al mitg. Lo campanar és molt primorós tot ell y fineix ab cucurulla de rajola de València. Té dos rengles de finestrals y és ochavat. Los monjos són pochs. Lo cor y lo orga són dos pezes recomendables.

Las celdas  dels monjos de la part de migdia són molt alegres, per lo tant terreno que se descobra, ab la ciutat de Barcelona y lo mar, ab la Barceloneta, passeig de la riba fins a la llanterna, montanya de Montjuïc, etc. Té gran nomenada  aquell territori de Sant Geroni per sas saludables  aiguas de la font Groga  y la de la Tenebrosa, juntament sos ayres purs.

Més amunt del convent quédan dos hermitetas, una de estas de Santa Maria Magdalena. Al baix de la montanya de Sant Geroni és la parròquia i rectoria de Sant Genís, ab algunas pocas casas y las demés dispersas, ab lo lloch y parròquia de Sant Gervasi, que, ab la iglésia y convent de Nostra Senyora de Gràcia de religiosos carmelitas descalsos, dístan de Barcelona tres quarts de hora, y mitg quart de la ciutat las casas ab la iglésia  y convent de franciscanos de Jesús, camí de Gràcia.⁽³⁾

 

Notes

1.Les versions d’aquest text són als mss. següents: Miscel·lània III
(72-72); BC 2543 (56v); Miscel·lània V (317-318).

2.A la miscel·lània III, p. 72, i al BC 2543 f. 56v, afegeix (text
incorporat en cursiva a la descripció).

3.Miscel·lània V, p.318: “Y aquí concloch totas estas explicacions”.