LES COSTUMS DEL SAGRISTÀ (LLIBRE DE COSTUMS DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON)

En el llibre manuscrit de Costums del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, custodiat a la Biblioteca de Catalunya, surten  referides totes les obligacions i deures dels monjos en relació als  diferents càrrecs que tenien encomanats dins el monestir.

Avui referim de manera integral, tal i com queden recullits a l’esmentat llibre, els costums dels sagristà, un dels càrrecs més importants dins del monestir.

Lluis Jordà


Costumas del Sagristà

Lo Sagristà te carrech de guardar las Reliquias, y tota la plata y ornaments, tapiceria, catifes y tota la altra roba que serveix a la Iglesia, y altars.

Te las claus de totes las cosas que à son carrech de guardar, y de la Iglesia, accepta(t) las dos clauhetes de las Reliquias que no estan guarnidas, las quals han de estar a la caixa de la comunitat.

Ha de obrir, y tancar las portes de la Iglesia, à son lloch, y temps, y als vespres  quant tanca las portes ha de regonexer debaix los altars.

Sempre que la porta de la Iglesia per ont entran los seglars està oberta, ha de tenir la porta del claustro tencada, y la porta de Ntra. Sra. y lo rexat del altar major quant no s diuen Missas.

Quant sen va à dinar, ò sopar ha de tancar las portas de la Iglesia, y las altres foranes, ço es la de la font, y la del forn, y no dexa seglars en ella sens llicencia del Prelat.

Ha de obrir tot lo altar major en los dobles majors, y menors, y semidobles, y octavas, y en los simples ha de obrir la cortina de manera ques veja la imatge de Ntra. Sra., y de Sant Geronym, y en los dies ferials la (ha) de tenir tancada y quant esconbran la Iglesia.

Està a son carrech fer las hostias, y cera, y cada vegada ha de avisar un dia abans al P. Prior.

Ha de rentar los corporals y purificados, y lo mes avant serveix al SSm. Sacrifici del Altar.

Sempre que se ha de dir Aniversari ha de posar la tauleta al faristol lo die abans a les Vespres, però ha de avisar abans al P. Prior.

Està à son carrech ampaliar i desampaliar lo altar major, y capelles ab son ajudant segons las festes majors, ò menors, y asso conforme la taula de la Sagristia.

Ha de escombrar ab son ajudant la Iglesia, y capelles en lo estiu de quinse en quinse dies, y en lo ivern cada mes, y en lo estiu ha de regar la Iglesia cada semmana.

Per la festa de Corpus ha de ampal·liar lo claustro, y preparar los altars ab temps.

En los dobles majors ha de posar las Reliquias al Altar Major dematí mes ò menys segons las festivitats, y no va estos dies à prima, y quant en lo chor se diu in manus tuas, sen ba(i)xa per tornar las Reliquies à son lloch.

Està à son carrech en lo die de la octava de Corpus, demati à Prima traurer lo SSm. Sagrament ab un acolit almenys, y al vespre apres de Completas alçan(t)lo, y posan(t)lo al Sacrari, y tot lo Conveny hi  ba(i)xa ab ciris encesos, y diuen en tò  (Te Deum) TU REX GLORIA(E) CHRISTE fins a la fi à Chors, y diu lo vers, y oració del SSim Sagrament al Sacrari. Al cap de la octava se fa professo ab molts llums, y lo P. Vicari, ò altre P. Antich en sa absència aporta lo SSim. Sagrament, y se cantan los himnes de la mate(i)xa festivitat, y encensa lo sagristà, axi al llevar del altar, com apres  de (h)averlo posat al Sacrari, però per lo camí encensa lo turibulari (incenser), y sempre ques posa lo SSim Sagrament al Sacrari lo acompanya lo P.Prior y lo P. Vicari, ò los Pares més antichs cada un de son chor, en llur absència. Advertint que sempre que està lo SSim Sagrament fora en lo altar major (h)an de estar allí devant dos frares en oració ab sobrepellissos, segons los tocara la tanda per la taula, que fa lo P. Vicari.

Està à son carrech de fer, i desfer lo monument y tot lo que toca à ell.

Sempre que y (h)aura temporal ha de conjurar ab son ajudant y toca la campana lo qui lo P. Mestre assenyalara: De nit emperò apres de (h)aver tocat à dormir li ha de ajudar à conjurar, y tocar la campana dos frares llechs à arbitre del Prelat, ò de qui tindra son lloch.

Sempre que vindran à confessar h de anar primer al P. Prior qui vol los confesse, y no ha de consentir que algu confesse sens llicencia.

Sempre que li donaran dine(r)s per a Missas ha de anar primer à manifestar las al Prelat, y en continent ha de dar los dine(r)s als ca(i)xers, y fer que devant ell las escrigue en lo llibre major, y dit ca(i)xer li ha de dar ab un paper lo numero  dels dine(r)s que reb de sa ma, y dit Sagristà aporta aquell paper al que te carrech de fer dir las Missas per a que las fasse dir.

Lo Sagristà ha de estar en la celda que està devant la Sagristia, y si e(i)xint voldra cobrar la celda, que abans tenia lo P.Prior la y ha de tornar.

No ha de deixar catifes, ni altres cosas per la enfermaria de baix, ni per altras parts sens llicencia del Prelat.

Pus te la celda devant la Sagristia posa las barras de ferro a la porta de la Sagristia, que ix al altar major, y asso fins a la mitja nit, y de allí avant las ne ha de llevar, y perque lo qui te la missa de luce puga entrar a la Sagristia.

Sempre que en lo altar major hi ha Reliquias ha de tancar lo re(i)xat ab dos claus.

Ha de apagar, y encendrer los llums del altar major à Vespres, completes, y Matines.

Sempre que (h)aura de llevar, y posar las Reliquias, y sempre que las tractara se ha de vestir de sobrepellís, y estola.

Es costuma que en les Professons ordinàriament se aporta una relíquia, la qual ha de tenir aparellada a la Sagristia; Pero en las festes mes precep(ti)ves, que son en la Pasqua de resurrecció, Ascensio, Pentecostès, Assumpcio, y Nativitat de Ntra. Sra., die de N. P. Sant Geronym, y tots Sants ne aportan tres, las quals ha de tenir aparellades lo sagristà al mitg del altar major ab ses tovalloles, y lo Diaca la dona al Sacerdot, y lo Diaca, y Subdiaca se la prenen ells mateixos, y quant seran tornats de la Professo las tornaran à son lloch   lo Diaca, y Subdiaca, y la del Sacerdot ha de pendrer lo Diaca, y tornar la al lloch ahont estava.

La clau del Sepulcre, y de la Hermita de Sant Sebastia, y Sant Onofre han de estar totas juntes ab un basto penjades en un clau a la Sagristia perquè quant algun frare vulla anar à visitar aquestes santes estacions puga anar(h)i librament.

Està à son carrech concertar lo Sepulcre lo que toca à dintre tantum segons las festes mes, ò menys, y las caritats ques donan allí se han de emplear en obras  per a conservació de aquella santa devoció.

Se li ha de dar per inventari tot lo que està en la Sagristia que està en sa guarda, y està obligat à dar compte una vegada a l any al P. Prior, y diputats, per a que se veja si falta alguna cosa de las que li donaren per inventari, y a(i)xi mateix se veja, y sapia lo que (h)aura augmentat.

Ha de tancar las dos portes que ixen a la infermeria de baix però quant hi ha hostes no toca à ell.

Una Sagristia (Font Viquipèdia)



Publicada

a

Temes: